Casa Masó
(Girona | Areny - Gironès)

Era la casa familiar de la família Masó i va ser completament reformada per l'arquitecte Rafael Masó Valentí, per encàrrec del seu pare, en dues fases (1911-12 i 1918-1919). Va dissenyar-la unificant quatre torres d'arrel medieval situades en l'antic areny de la muralla. El seu estil personalíssim, present als espais, als mobles - treballats per Miquel Pràtmans-, als vitralls, fets per Rigalt, als teixits -cosits per dones de la família-, a la ceràmica- que l'arquitecte dissenya per a La Gabarra, Marcó o Escofet-, conviu amb l'afició col·leccionista dels Masó (pintures, pots de farmàcia, llànties), peces de Fidel Aguilar, Enric Casanovas, Antoni Serra Fiter, Adolf Fargnoli, Jaume Busquets i altres artistes afins. S'inspira tant en l'ideari d'Eugeni d'Ors i Joaquim M. Folch i Torres sobre la llar, arrelat tant en l'arquitectura vernacla -la masia-, la clàssica, la medieval o la barroca com en els moviments artístics centreeuropeus, com Wiener Werkstätte i britànics, com ara Arts and Crafts, que reivindiquen la senzillesa, l'artesania i la naturalesa, el japonisme, alhora que la modernitat. Com diu Jordi Falgàs, l'obra de Rafael Masó a la Casa Masó és una petita antologia de les seves aportacions al llenguatge de l'arquitectura i del disseny d'interiors *.

Exteriorment, destaquen les dues façanes, la principal, amb el sòcol de pedra basta, els grans arcs i la tribuna de 1912, a la tercera planta. Els pisos s'adornen amb un encintat d'estuc que imita carreus. La façana que dona al riu destaca per la seva blancor, amb galeries decorades amb rajoles grogues i verdes, persianes grogues i tancaments pintats de blau, el coronament i la pèrgola lateral, sostinguda per les seves peculiars i robustes columnes.

A l'entrada pel carrer Ballesteries, Masó hi aplica evocacions figuratives de sant Narcís i santa Paula i fileres de cairons a l'escala amb símbols al·lusius a la família, el carrer i la ciutat: compàs per a l'arquitecte, balances per a l'advocat, tòrcul per a l'impressor, flors per a les germanes, ballesta per al carrer, etc. A l'interior de l'edifici, hi busca l'harmonia i l'ordre, amb l'ús de materials com la fusta i el canyís, les formes geomètriques i lineals i també les florals, com la rosa o la campaneta blava, estilitzades - i el domini de la llum mitjançant els vitralls de colors.

Després de la mort de Rafael Masó, la casa -amb alguna petita reforma, com la de l'arquitecte Roca Pinet i l'interiorista Ferran Ventós, de 1960-, va seguir sent propietat de la seva família fins a l'any 2006, quan va ser adquirida per la Fundació Rafael Masó, la qual ha treballat per preservar i restaurar l'edifici com a monument històric i com a espai cultural. Avui en dia, la Casa Masó està oberta al públic per a visites i exposicions.


*Falgàs, Jordi et al.: Casa Masó. Vida i arquitectura noucentista. Fundació Rafael Masó i Triangle Postals, 2012

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí