Pia Almoina
(Girona | Força Vella - Gironès)


Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina. Façana est

Girona - Pia Almoina. Façana est (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina

Girona - Pia Almoina (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Pia Almoina. Postal antiga

Girona - Pia Almoina. Postal antiga



TipusEdifici públic
PeríodeSegle XIII a XV
EstilGòtic
AutorJeroni Moner, Benet Cervera, Arcadi Pla (reforma)
Situació Plaça de la Catedral, 8
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
La institució benèfica de la Pia Almoina del Pla de la Seu va ser creada pel canonge Arnau d'Escala l'any 1228. Tanmateix, l'edifici, situat a la plaça de la Catedral, es va anar configurant a poc a poc a partir d'unes primeres construccions adquirides als jueus i va adquirir la seva fesomia actual quan es van comprar les cases adjacents, a partir de 1416, fins a completar tota l'illa de cases. Als anys següents, s'unifiquen les façanes de les cases adquirides i es configuren els espais interiors. La institució va tenir el seu període de màxima esplendor durant els segles XVII i XVIII, quan donava aliment a unes 5.000 persones. Va estar en funcionament fins al 1776. L'any 1856 l'edifici va passar a mans de les monges escolàpies, que hi instal·laren un col·legi femení, actiu fins al 1973, i van construir una capella neoclàssica sota la torre central. La façana va ser reformada per l'arquitecte Josep Danés entre 1921 i 1926, amb criteris historicistes. L'any 1974 va ser adquirit pel Col·legi d'Arquitectes que hi instal·là la seva seu i que emprengué un complex procés de rehabilitació, projectat per Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla.

Com es pot veure a la postal antiga que adjuntem, l'edifici, format per dos cossos ben diferenciats, tenia dues torres, una de les quals va ser eliminada, i moltes de les finestres gòtiques estaven tapiades. De la façana destaca el portal adovellat, presidit per una notable imatge de la Mare de Déu, del segle XV, i les finestres coronelles, completades amb la restauració dels anys vint, a la qual es deuen també les obertures del pis superior i el coronament emmerletat. Esment especial mereix la façana est, amb una galeria renaixentista al pis superior, obra del segle XVI. A l'interior encara es conserven algunes sales d'època medieval.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català