Tipus | Edifici religiós |
Període | 1888-1910 |
---|
Estil | Historicisme |
Situació |
Plaça dels Lledoners |
Edifici complex, fruit de les diverses reformes dutes a terme des de la seva fundació, al segle XVI. A l'interior hi ha inscrita la data de 1529. Antoni de Bastero, sagristà major, va fer reformes entre 1697 i 1737. Se'n van fer més al llarg dels segles XVIII, XIX i a començament del segle XX, quan es fa fer l'actual capella.
Aquesta, dedicada a la Sagrada Família, és d'una sola nau i té una façana neogòtica, amb portal i finestres d'arc apuntat, capçada amb una espadanya de dos ulls. Compta amb una cripta neoromànica, feta per Isidre Bosch i pintada per Vilaró i Valls. Hi reposen les restes de Francesc Xavier Butinyà, fundador de la congregació de les Filles de Sant Josep. També hi ha una capella lateral modernista, de 1906-1907, dissenyada per Rafael Masó, presidida per una imatge de la Puríssima, darrere la qual hi ha un plafó ceràmic de trencadís.
El convent s'articula al voltant d'un pati tancat, un jardí central i un altre posterior, a diferents nivells. El cos d'edifici on hi ha la porta d'accés, d'arc de mig punt, es correspon amb l'antic palau del Sagristà Major de la catedral.