Tipus | Edifici residencial |
Període | Segle XVIII |
---|
Autor | Espelt, m.o. (reforma) / Manuel Almeda (reforma) |
Situació |
Carrer de la Força, 27 |
Edifici construït a partir de 1762 pels frares caputxins, després d'enderrocar l'edifici emplaçat en aquest mateix solar, propietat dels marquesos de Cartellà, que la comunitat ocupava des de 1732. La nova construcció va aprofitar moltes estructures antigues i materials salvats de l'enderroc. La guerra del Francès va destruir-ne una bona part, especialment l'església, i va haver de ser restaurat a partir de 1814. Els caputxins van haver d'abandonar el convent amb l'exclaustració de 1835. Llavors l'Ajuntament de Girona va transformar l'edifici en seu de l'Institut Provincial d’Ensenyament, reforma executada pel mestre d’obres Espelt, el qual va dividir l’església en dos pisos i va construir una galeria coberta damunt el claustre. La façana de la placeta de la Canonja és de l'any 1911, projectada per l’arquitecte Manuel Almeda. Des de 1981 acull el Museu d'Història de Girona.
L'edifici consta de quatre plantes a més d’algunes dependències situades al voltant de la part alta del claustre. Des del carrer de la Força s'accedeix a la part més antiga, anterior a 1762. D'aquesta part cal destacar la cisterna i el cementiri, el qual conté divuit nínxols verticals, amb els seus corresponents bancs foradats, on es dessecaven els monjos difunts asseguts en ells. L'obra barroca s'inicia amb l'església, construïda entre 1762 i 1774, de tres naus, capçalera plana i un pòrtic als peus, dividida posteriorment en dos pisos. Al seu costat hi ha els locutoris, refetor, cuina i altres dependències conventuals, disposades entorn d'un petit claustre. Les dues plantes restants tenen poc valor arquitectònic.