Església del Carme
(Girona | Areny - Gironès)


Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme. Capella sant Cosme i sant Damià

Girona - Església del Carme. Capella sant Cosme i sant Damià (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Església del Carme

Girona - Església del Carme (Foto: Albert Esteves, 2024)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorJaume Mir, m.o. / Joan Oliveras, m.o. / Josep Mir, m.o.; Josep M. Fina Segura (reforma)
Situació Pujada de Sant Martí, 3-5 / Plaça de l'Oli
Església de l'antic convent carmelità construït a començament del segle XVIII. Es va inaugurar l'any 1726. És un temple de nau única, capçada amb un absis poligonal, amb capelles laterals damunt de les quals hi ha balcons amb balustrades i gelosies bombades. La portada és classicista, amb frontons partits tant a la porta com a la fornícula, i falses pilastres acanalades. Al seu damunt hi ha un escut i una làpida, de l'any 1699. És una església que passa força desapercebuda, donada l'austeritat de la seva façana, encabida en un carrer molt estret.

Els carmelites van arribar a Girona l'any 1292 i es van establir inicialment extramurs, al carrer que encara dur el nom de carrer del Carme. La guerra dels Segadors va deixar el convent destruït i llavors van traslladar-se a l'interior del recinte emmurallat, a la pujada de Sant Martí, on hi havia el palau de Josep Margarit, a qui se li havien confiscat els béns. Es va mantenir actiu fins a la desamortització de 1835.

Hostatja la confraria de la Puríssima Sang de Crist, amb capella pròpia, de gran riquesa, abans de la destrucció per la guerra civil espanyola, que també va afectar el retaule major, de Josep Barnoia, d'entre 1753-55 i el retaule de la capella del Pilar. En la postguerra, retaules neogòtics i neobarrocs i nous vitralls van substituir el desaparegut.

La capella de sant Cosme i sant Damià va ser decorada pel pintor Guillem Soler Gatvillaró en 1951. L'any 1991, l'arquitecte Fina va restaurar l'església i el claustre, ara envidrat.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català