Casa Solterra (Casal Sarriera)
(Girona | Areny - Gironès)


Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Albert Esteves, 2024)

Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra

Girona - Casa Solterra (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra. Antic claustre de Sant Francesc

Girona - Casa Solterra. Antic claustre de Sant Francesc (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra. Antic claustre de Sant Francesc

Girona - Casa Solterra. Antic claustre de Sant Francesc (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra. Antic claustre de Sant Francesc

Girona - Casa Solterra. Antic claustre de Sant Francesc (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2014)

Girona - Casa Solterra. Carrer de la Llebre

Girona - Casa Solterra. Carrer de la Llebre (Foto: Albert Esteves, 2024)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVI-XVII
AutorRamon M. Castells Llavanera (reforma) o Jordi Casdevall Dalmau (reforma)
Situació Carrer Ciutadans, 18
És un dels edificis senyorials més notables de Girona. Va ser construït al segle XV, probablement per la família Samsó, però van ser els Sarriera els que el van transformar en un palau residencial que fes honor al seu llinatge, i on es van hostatjar els Reis Catòlics. La família Sarriera va començar com una nissaga de prestigiosos metges, al segle XIV. Al segle XV van emparentar amb els Margarit. Joan de Sarriera va destacar en la guerra contra els remences per passar després al servei del rei Joan II. Va ser batlle general i capità de Girona. Al segle XVI la família va estar en litigi amb els Agullana, conflicte que es va tancar el 1575 mitjançant un enllaç familiar entre ambdues famílies. L'any 1572 va heretar el patrimoni Joan de Sarriera i de Gurb, el qual va fer un detallat inventari del seu palau al carrer Ciutadans, que encara es conserva. L'any 1671, la reina regent, Maria Anna d'Àustria, en nom del seu fill Carles II, va atorgar a Joan de Sarriera-Gurb i Descatllar el títol de comte de Solterra, que ha acabat donant nom a la casa. La família va mantenir la propietat fins a l'any 1876, quan va ser venuda a Josep Carreras Almirall. L'any 1907 va ser comprada per Ramon Puig Ribas, que va efectuar-hi importants reformes.

L'edifici ha mantingut part de les estructures gòtiques, però va resultar afectat per la guerra dels Segadors i va haver de ser refet, en part, al segle XVIII. D'aquella època és l'actual façana, que, al costat de l'antic portal adovellat, s'obre amb una porta rectangular encoixinada. Com era habitual, l'edifici s'articula al voltant d'un pati interior des d'on s'accedeix a la planta noble a través d'una escalinata. Al centre d'aquesta planta hi ha una gran sala on aboquen les altres estances. A inicis del segle XX es va transformar l'antic hort en jardí i s'hi va situar una llotja gòtica procedent del derruït convent franciscà del Mercadal. Després de la guerra civil, va ser seu de Falange. Adquirit per la Generalitat de Catalunya, va ser objecte de restauració, l'any 1980, intervenció dirigida per Ramon M. Castells o Jordi Casadevall, segons la font.

Entre la casa Solterra i la seva veïna, la casa Desbac i Cartellà, hi ha un passadís molt estret, amb dos arcs al damunt, que és l'inici del carrer de la Llebre, que enllaça el carrer dels Ciutadans amb el del Portal Nou.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català