Façana de l'Onyar
(Girona | Areny - Gironès)

Les façanes que donen al riu Onyar, corresponents a cases del carrer Ballesteries, Argenteria i Rambla de la Llibertat, constitueixen una de les imatges més icòniques del paisatge urbà gironí. Construïdes, la major part, entre el segle XIX i primeres dècades del XX, el seu aspecte s'havia anat deteriorant amb el pas dels anys. L'any 1982 es va fer un primer projecte de rehabilitació de la riba dreta, de la mà dels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader, i dels pintors J. Faixò i E. Ensesa i una segona, l'any 2010.

Fins al segle XV, a la riba del riu no hi havia cases. La muralla s'havia construït sobre el sorral del riu, al segle XIV i, a partir del segle XVI, comencen a aparèixer les primeres edificacions adossades al perímetre murat, A la banda de la Rambla (l'antic carrer Argenteria) el nivell estava situat més de 4 m per sota del nivell actual. Amb l'enderrocament de les muralles es van anar construint edificis de forma espontània, amb formes i estils diversos, que creaven una façana fluvial gens encisadora. Fins al punt de ser descrites així per Joaquim Ruyra, l'any 1919: hom veu les cases de Girona estendre's a banda i banda del riu, tot malgirbades, desiguals i tosques, formant un conjunt virolat com una munió de captaires vestits amb robes apedaçades amb tota mena de parracs. Cap arquitecte ha ideat una sola de llurs línies; han crescut sense art ni regla, seguint les sinuositats del riu, tot i que, en sentit contrari, afegeix després Hi ha riquesa de color, hi ha exuberància de vida, hi ha quelcom de l'instint diví, que ha presidit la formació del niu de les orenetes. I amb tot el seu aspecte de captaires i miserables, aquelles cases tenen una ànima jovençana i alegre, que reïx de llurs finestres i balcons al primer raig de sol. La llum hi troba milers de vidres on emmirallar les seves onades d'or; el vent hi troba cortines de totes formes per a jugar a banderetes*.

Abans de la reforma -1978-, l'arquitecte Jordi Masgrau Boschmonar, va fer una intervenció moderna però força integradora respecte al conjunt, a l'edifici de la Pujada de sant Feliu 13-15, tant per la banda del carrer com per la del riu.

*Ruyra, J.: La fi del món a Girona. París, 1919

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí