Església de Santa Magdalena
(Fogars de Montclús - Vallès Oriental)


Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Esteves, 2024)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: LBM1948, 1995)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2010)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Jordi Contijoch -calaix.gencat.cat-, 2010)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Aymà -calaix.gencat.cat-, anys 80)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Aymà -calaix.gencat.cat-, anys 80)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Albert Aymà -calaix.gencat.cat-, anys 80)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Francesc Blasi -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1924-48)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Ignasi Adroher -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, c1931)

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles

Fogars de Montclús - Santa Magdalena de Mosqueroles (Foto: Jaume Oliveras -Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya-, 1930-36)



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle X a XII
EstilRomànic
Situació Mosqueroles. Trencall a la crtra. BV-1519
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Cal interven-
ció urgent
Necessita intervenció urgent
Situada en un indret aïllat, prop de la masia de Can Ferrer, de fàcil accés des de la carretera de la Costa del Montseny. Va ser construïda, al voltant de l'any 1100, per iniciativa dels monjos de Sant Marçal del Montseny, que volien traslladar-se a un lloc més planer. Però, per raons que desconeixem, l'any 1105 el bisbe de Vic va obligar els monjos a retornar al monestir original, quan la construcció encara no s'havia enllestit. L'església, que durant una època es va conèixer com a Sant Marçal de Baix, va quedar com a possessió de la casa mare, amb funcions d'església rural, seu d'una confraria i de tres beneficis creats als seus tres altars, dedicats a santa Magdalena, sant Marçal i sant Gil. A mitjan segle XVII ja era només una simple capella dedicada a santa Magdalena. A mitjan segle XIX fou adquirida pel propietari del veí mas Ferrer, i el 1980, Joaquim Cordomí es va encarregar de la restauració, amb l'assessorament de la Generalitat de Catalunya.

A diferència de la pràctica totalitat d'esglésies romàniques de la comarca, d'una modesta nau única, aquí ens trobem davant d'un edilici de tres naus i tres absis, d'una configuració anòmala pel fet d'haver-se abandonat l'obra quan encara faltava el tram frontal de les naus. Això fa que tingui 16 m d'amplada per només 10 de llargada. Es pot considerar una obra hereva encara de les tècniques del romànic llombard, però sense les típiques arcuacions i lesenes i amb una execució més matussera que denota problemes d'asimetria. La volta de canó és apuntada i la façana, arrebossada i amb espadanya de dos ulls, és obra de 1642, data que podem veure inscrita a la llinda de la porta.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català