Ermita de Sant Marçal
(Montseny - Vallès Oriental)

Situada a uns 1100 m d'alçada, a la confluència de les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva. És l'església d'un antic priorat nascut a mitjan segle XI per iniciativa del monjo Guifred. L'any 1066 està documentada la consagració, signada per l'abat de Breda, localitat d'on devien procedir els primers monjos. Cap a 1100, el prior Arnau va voler traslladar el cenobi a un lloc més planer i va construir l'església de Santa Maria de Mosqueroles, però el bisbe de Vic va obligar la comunitat a retornar al seu lloc d'origen. Llavors, l'any 1104, van refer i reconsagrar l'antiga església. Cap al segle XIV ja estava en plena decadència, amb només un parell de monjos i no degué trigar gaire en ser abandonat. L'església es va convertir en parròquia d'unes quantes masies esparses de l'entorn fins que va acabar unida a Sant Julià del Montseny, al segle XIX.

L'edifici consta d'una sola nau, estreta i allargada, coberta amb vola de canó seguit i capçada amb un absis semicircular. La seva estructura es correspon amb tota probabilitat a la refecció de 1104. La façana, en canvi, amb l'espadanya de dos ulls, és força més tardana, probablement del segle XVII, quan es va construir l'edifici annex a la banda de migdia.

Adossada a l'església hi ha l'antiga casa del priorat, molt transformada i convertida en hostal. I, al costat nord, tancat per un petit mur, el vell cementiri.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí