Monestir de Sant Miquel el Fai
(Bigues i Riells del Fai - Vallès Oriental)

El monestir de Sant Miquel del Fai destaca per la seva ubicació singular, integrat en les formacions rocoses del massís del Montseny, i per la seva arquitectura adaptada al medi natural. La seva història comença amb la fundació d'una església en una balma (cova) natural dedicada a Sant Miquel, al voltant de l'any 997. La cova era utilitzada com a lloc de culte des de temps antics, però la documentació de la seva utilització com a església data d'aquesta època. A partir d'aquí, va començar a desenvolupar-se com a centre religiós, primer com a abadia independent i, a partir de 1042, com a filial de Sant Víctor de Marsella. Aleshores es va convertir en priorat, amb una comunitat que no va depassar mai els cinc o sis membres. Així i tot, entre els segles XII i XIV, el monestir va viure un període de prosperitat i expansió. Es van construir nous edificis i es va fortificar la zona per protegir-se de possibles invasions i saquejos. La comunitat monàstica es va implicar en activitats agrícoles i de suport a la comunitat local, incrementant el seu prestigi i influència. A partir del segle XV, les guerres i el despoblament van començar a fer-se notar en la disminució del poder i dels recursos del monestir, que va començar a declinar gradualment, amb menys monjos i menys activitat. El 1567 es va secularitzar i el lloc va passar a mans del bisbat de Girona, el qual en va tenir cura i va mantenir el priorat fins a l'expropiació, l'any 1835. Llavors va passar a mans particulars i va anar esdevenint un lloc d'interès turístic. Es van habilitar camins i infraestructures per a la visita del públic, i es va treballar en la preservació dels elements arquitectònics més valuosos. Des de 2017 és propietat de la Diputació de Barcelona.

El conjunt ofereix als visitants una excepcional combinació d'història, arquitectura i naturalesa. Les estructures restaurades permeten apropar-se a la vida monàstica de l'època, mentre que els entorns naturals, incloent-hi les coves, les cascades, i els penya-segats, ofereixen un marc espectacular per a l'exploració i el gaudi de la natura.

Com a elements arquitectònics destacats podem esmentar l'església de Sant Miquel, una església troglodítica integrada a la cova, amb elements romànics i gòtics i la casa del prior, del segle XV. Podem afegir-hi les coves de Sant Miquel i de les Tosques, coves naturals utilitzades històricament com a llocs de culte i d’habitació.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí