Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Barroc |
Situació |
Plaça de l'Església |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
L'església parroquial de Tona va ser, fins al segle XVIII, la de Sant Andreu del Castell, situada dalt del turó on hi ha els vestigis de la fortalesa medieval. A mitjan segle XVIII, el culte es va traslladar a l'església de Santa Maria del Barri, més propera al nucli urbà, però ja cap a la fi d'aquell segle es va promoure la construcció d'un nou temple, la primera pedra del qual es va posar l'any 1802. El material de construcció procedia de les runes del castell. Després d'uns anys d'interrupció a causa de la guerra del Francès, les obres es van reprendre, amb molta lentitud, i s'enllestiren l'any 1840, tot i que la façana i el campanar no es van acabar fins a finals de segle. Aquest temple va ser destruït l'any 1936 i, justament la façana i el campanar són els únics elements que van poder conservar-se de l'església antiga. La façana tenia el típic coronament barroc de línies corbes, el perfil del qual encara es pot veure a la banda del campanar.
La portada té les traces característiques del barroc tardà, propi de la segona meitat del segle XIX. Té una obertura motllurada d'arc rebaixat, flanquejada amb falses pilastres que sustenten un entaulament recte damunt del qual hi ha una fornícula amb una imatge de sant Andreu, amb la creu en forma d'aspa. La imatge actual és de l'any 1972.