Tipus | Edifici religiós |
Període | 1940-1975 |
---|
Estil | Noucentisme |
---|
Autor | Josep M. Pericas Morros |
Situació |
Plaça de l'Església |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Després de l'incendi de l'església parroquial, el 23 de juliol de 1936, l'edifici va quedar pràcticament enrunat, tret de la façana i el campanar. Acabada la guerra, l'any 1940, s'inicià la reconstrucció, per encàrrec de la Junta de Restauración de Templos, amb plànols de l'arquitecte noucentista Josep M. Pericas. El nou temple va respectar el campanar i bona part de la façana, amb la portada barroca, però l'interior del temple es va fer de nova planta. Consta d'una única nau, molt ampla, amb la teulada sostinguda mitjançant arcs diafragmàtics que descansen en unes gruixudes columnes cilíndriques. Darrera d'aquestes hi ha un petit eixamplament de la nau que deixa un estret espai de pas. A les parets laterals hi ha fornícules a mode de senzilles capelles. La capçalera està concebuda amb un presbiteri central i un deambulatori separats mitjançant arcs de mig punt d'evocació romànica .Els vitralls són obra del taller de Jeroni Granell, d'entre 1942 i 1945.
Adossada a la nau principal hi ha la capella del Santíssim o Capella Fonda, de proporcions notables. Al mateix temps que l'església es va construir la rectoria annexa.