Tipus | Edifici residencial |
Període | 1911-1929 |
---|
Autor | Francesc Guàrdia Vial |
Situació |
Carrer Doctor Bayés, 75 |
Interès | Especial interès |
---|
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
És el xalet senyorial més espectacular de tota la colònia d’estiueig que va néixer a Tona a finals del segle XIX i que es va consolidar durant les primeres dècades del XX, atreta per la presència d’aigües sulfuroses que havia donat lloc a l’obertura de diversos balnearis. La torre va ser promoguda l’any 1918 per Francesc Simón i projectada per l’arquitecte Francesc Guàrdia Vial (Barcelona, 1880 - 1940), gendre i col·laborador de Lluís Domènech i Montaner.
L’edifici consta de soterrani, planta baixa i dos pisos. Presenta galeries porticades als cossos laterals i dues torres, una adossada, de planta quadrada, i l'altra sobresortint de la coberta, a mode de campanar, coberta amb una airosa teulada piramidal. La façana recull la tradició dels masos senyorials d’època renaixentista. Té un portal adovellat de mig punt, accessible mitjançant escalinata, i finestres historicistes que evoquen l’arquitectura del segle XVI. Destaca especialment el balcó central, flanquejat amb columnes jòniques i presidit per un grup escultòric amb les figures d’un home i una dona, amb vestits tradicionals, entremig dels quals hi ha la lletra S voltada amb una garlanda. A les cantonades hi ha medallons de pedra sota una cornisa de maó vist.
Francesc Simón va ser el cofundador de l’editorial Montaner i Simón. Juntament amb Ramon Montaner i Josep Roqueta, va ser també el promotor del Balneari Roqueta, als afores de Tona. Va morir l’any 1923, poc després d’enllestir-se la construcció de la torre. Durant la guerra civil, va ser hospital militar. Als anys 60, la família la va acabar venent a una comunitat de religioses. Pocs anys després va tornar a passar a mans particulars i, des del 2000, allotja un popular restaurant.