Tipus | Hotels i hostals |
Període | 1888-1910 |
---|
Estil | Modernisme |
---|
Autor | Lluís Domènech Montaner (atrib.) |
Situació |
Carrer de Sebastià Roqueta |
Element desaparegut | Element desaparegut |
La deu d'aigües sulfuroses va ser trobada l'any 1877 i declarada d'utilitat pública el 1895. Promogut per Ramon de Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, socis de l'editorial Montaner i Simón, i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu, va ser el balneari més important i emblemàtic de Tona. El conjunt va ser alçat entre 1885 i 1890. L'edifici principal, d'una gran bellesa, s'ha atribuït a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Un fill seu, el metge Fèlix Domènech i Roura va ser director del Balneari entre 1922-1931. Va estar en funcionament fins a l'any 1966. L'edifici va ser enderrocat el 1974. Només s'ha conservat el pou, coronat amb un templet, ara integrat dins del denominat Parc Roqueta.
Al costat del balneari va néixer una colònia d'estiueig amb grans mansions senyorials, que comptava amb un casino, un hotel i un basar on es venien articles pels estiuejants, edificis tots ells també desapareguts.