Castell de Vilafortuny
(Cambrils - Baix Camp)


Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny

Cambrils - Castell de Vilafortuny (Foto: Albert Esteves, 2024)

Cambrils - Castell de Vilafortuny. Escut d'armes de Salvador de March i Bellver

Cambrils - Castell de Vilafortuny. Escut d'armes de Salvador de March i Bellver



TipusCastell
PeríodeSegle XIII a XV
Situació Av. de Vilafortuny
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Castell medieval ubicat al sector més elevat d'una antiga ciutat ibèrica, de la tribu dels cossetans. El lloc és esmentat per primer cop l'any 1152 quan, en descriure els límits del terme de Cambrils, es diu que afronta amb l'honor de Guillem Fortuny. El mateix que, dos anys més tard, es compromet amb el comte Ramon Berenguer IV a poblar el lloc i construir-hi un castell. Va ser de domini reial fins l'any 1391, quan el rei el va vendre a l'arquebisbe Ènnec de Vallterra. El lloc va tenir sempre una població escassa. L'any 1378 tenia 17 focs però pocs anys després es trobava gairebé despoblat degut a la seva situació propera a la costa, desprotegida dels atacs pirates.

El castell va ser saquejat en diverses ocasions, la més greu l'any 1582, quan va quedar gairebé destruït. L'edifici actual té poc a veure amb l'original, tot i que conserva alguns elements antics, com la part baixa de la torre mestre i diverses finestres gòtiques i renaixentistes.

L'any 1760 el castell va ser venut pel Pinós, marquesos de Barberà, al comerciant reusenc Salvador de March i Bellver, que el va rehabilitar. Posteriorment va passar als seus descendents, Joaquim de Miró i de March i Ferran de Miró i d'Ortafà. Posteriorment va ser de la família Castellarnau de Tarragona i, després, va passar a mans de la marquesa de Mesa de Asta, amb el parèntesi de la guerra civil, quan va ser confiscat pels republicans i va allotjar les Brigades Internacionals. L'any 1960 la marquesa va vendre el castell i les terres al hòlding Rumasa, que va transformar el lloc en una urbanització d'estiueig. Actualment el castell és un local de celebració d'esdeveniments.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català