Tipus | Conjunt urbanístic |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Eclecticisme |
---|
Autor | Francesc Blanc Pons / Carles Espinós, Lluís M. Serra, Antoni Pinyol, Josep Huguet (reforma teatre) |
Situació |
Plaça de Prim, 2-4-6 |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El Teatre Fortuny, flanquejat per les cases Beringola, a l'esquerra, i Suqué, a la dreta, formen un conjunt unitari, projectat per l'arquitecte Francesc Blanch i Pons i construït entre els anys 1879 i 1883. Està ubicat al solar que va deixar lliure l'enderrocament del convent de les monges Carmelites, expropiat per la Junta Revolucionària de Reus el 1868, durant la revolució Gloriosa. El sentit unitari ve donat per la composició idèntica de les dues cases que flanquegen el Teatre, l'enrasament de les cornises i, en major mesura, els porxos de la planta baixa, a base de pilars de secció quadrada i arcs de mig punt.
El Teatre Fortuny està datat l'any 1882. Presenta una façana de trets neoclàssics, amb un balcó corregut al primer pis, una mena de llotja amb grans finestrals rematats amb frontons triangulars. Hi ha tres medallons amb les efígies de Calderón de la Barca (que representa el teatre), Mozart (que simbolitza la música) i Rossini (l'òpera). Va ser la seu de la societat "El Círcol". Després de la guerra civil es va convertir en cinema (Cine Fortuny). Conserva la gran riquesa ornamental dels seus salons, decorats amb ceràmiques a les parets, fusteria artística, vitralls, sostres treballats, així com un bon nombre d’obres de pintors reconeguts com Josep Tapiró, Josep Llovera i Baldomer Galofre. Va ser restaurat, entre 1983 i 1988, pels arquitectes Carles Espinós, Lluís M. Serra, Antoni Piñol i Josep Huguet.
La casa Suqué va ser promoguda per l'industrial tèxtil Leopold Suqué Nolla (Reus, 1837 - 1907). Als baixos de l'edifici hi va haver durant molts anys el Cafè de París.
La casa Beringola la va promoure l'indià Antoni Beringola Marcó (Reus 1824 - 1888), enriquit a Cuba.