Palau Bofarull
(Reus | Eixamples - Baix Camp)


Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Palau Bofarull

Reus - Palau Bofarull (Foto: Albert Esteves, 2024)



TipusEdifici residencial
PeríodeSegle XVIII
EstilBarroc
AutorFrancesc Bofarull Gavaldà (atrib.) / Xavier Olivé (reforma)
Situació Carrer Llovera, 15
InterèsEspecial interès Interessant
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
Palau senyorial del segle XVIII fet construir per Josep de Bofarull i Gavaldà (Reus, 1711 - 1779), fill de pares filipistes, enriquit amb el comerç d'aiguardent i de seda, que l'encarregà al seu germà, Francesc Bofarull, arquitecte, segons l'atribució que en fa l'ajuntament de Reus. Va ser ennoblit pel rei Carles III i va ser l'iniciador d'una nissaga d'empresaris, militars i intel·lectuals, entre els quals el seu net, l'historiador Pròsper de Bofarull. La construcció es va dur a terme entre els anys 1772 i 1774, fruit de la remodelació d'una casa preexistent, ampliada amb altres cases annexes. Va adquirir la seva fesomia característica en època del seu fill, Josep Bofarull i Miquel, després de 1781.

Tot i que la família no es va referir mai a l'edifici com a palau, és realment una construcció majestuosa. Tanmateix, es més un edifici burgès que un palau noble, donat que la planta baixa sempre va estar destinada a botigues o magatzems. Comptava amb capella pròpia. La façana està presidida per una sumptuosa portalada que enllaça amb el balcó de la sala noble. Té un portal d'arc rebaixat flanquejat per dues columnes i dos curiosos atlants, un de jove i un de vell, -al·legoria del concepte burgés del treball i, com diríem ara, l'emprenedoria-, que semblen sostenir el balcó, amb l'escut familiar dels Bofarull al centre. També hi ha dos lleons, en posició d'esfinx, afegits al segle XIX.

L'any 1863, el palau va ser llogar a la societat recreativa El Olimpo. L'any 1910, l'entitat va reconvertir el saló noble per ser destinat a ateneu. El 1936 va ser confiscat per la CNT/FAI, que hi va instal·lar una impremta i, acabada la guerra civil, va passar a mans de la Falange. L'any 1946, la família propietària el va vendre a un particular. Afortunadament, va ser adquirit per la Diputació de Tarragona, l'any 1986, que va encarregar la restauració a l'arquitecte Xavier Olivé, per ser la seu del Conservatori de Música.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català