Església de Sant Pere
(Reus | Nucli antic - Baix Camp)

La primera església de Reus, dedicada fins al segle XIV a Santa Maria, es va construir entre 1156 i 1159. Devia ser una petit capella romànica vinculada al castell, situat a pocs metres. Cap a la fi del segle XV, degut al creixement demogràfic, es va fer necessària la construcció d'un temple de majors dimensions, i així ho va decidir el Comú de la vila, l'any 1501, tot i que la construcció no es va iniciar fins el 1512 i es va allargar fins al 1601.Tanmateix, es van fer diverses consagracions, per poder oferir els serveis religiosos, a mesura que anaven avançant les obres, una l'any 1543 i una altra el 1569. La capella del Santíssim, que tractem en fitxa a part, és força més tardana, d'inicis del segle XVIII. Durant tot aquest període hi va haver diversos mestres d'obra encarregats del projecte, entre els quals Benet Otger, Domènec Sarobé i Damià Pallarès.

L'edifici és bàsicament d'estil gòtic tardà, malgrat la presència de notables elements renaixentistes. Consta d'única nau, de sis trams, força ampla, flanquejada per capelles laterals que situades entre els contraforts i coberta amb voltes de creueria. Està capçada amb un absis de sis panys, amb capelles radials. Tal com indica Cirici Pellicer, això fa que el mur de tancament de la part baixa, aixecat a la part de fora dels contraforts, pugui ser un mur continu, envoltant, de la totalitat de l'edifici, sense diferència entre la nau i l'absis. Per a Cirici, l'església de Sant Pere de Reus és una de les grans realitzacions de la família de les esglésies gòtiques catalanes de nau única del Cinc-cents*.

Pel que fa al campanar, situat als peus de l'església, va ser iniciat cap a 1528 aprofitant les pedres de l'antiga església romànica que s'estava desmuntant llavors, però els darrers pisos no es van enllestir fins el 1566, sota la direcció de mestre Domènec Sarobé. Té la particularitat de ser hexagonal i no octogonal, com la majoria de campanars de l'època. Coetàniament al campanar, es van fer les obres del cor, d'estil renaixentista, suportat per un gran arc rebaixat, acabat el 1581 sota la direcció de Damià Pallarès. També és renaixentista la portada, flanquejada per columnes jòniques acanalades que suporten un entaulament amb frontó triangular. La imatge de sant Pere va ser restaurada a la postguerra per Antoni Aguadé. Una altra peça renaixentista força interessant és la trona, datada cap al voltant de 1575.

A la plaça del Castell es va construir un atri amb una portalada barroca, presidida per una imatge de sant Sebastià. Es coneix com el portal Nou.

L'esclat de la guerra civil, l'any 1936, va suposar la destrucció de bona part de l'interior del temple, inclosos els seus retaules. Acabada la guerra es van fer obres de restauració, projectades per Cèsar Martinell. D'ell és la remodelació del presbiteri, amb un baldaquí que va substituir l'antic retaule, unes quantes imatges del qual es poden veure a les capelles laterals.

*Alexandre Cirici, «L'Art Gòtic Català. Segles XV i XVI». Edicions 62. 1979

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí