Vapor Vell (Manufacturera de Algodón)
(Reus | Eixamples - Baix Camp)


Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell

Reus - Vapor Vell (Foto: Albert Esteves, 2024)

Reus - Vapor Vell. Foto antiga

Reus - Vapor Vell. Foto antiga



TipusEdifici industrial o agrícola
Període1888-1910
EstilModernisme
AutorPere Caselles Tarrats (atrib.) / Fina Royo (reforma)
Situació Carrer de Sant Serapi / Carrer de Gornal
La filatura de cotó "La Industrial Reusense" es va crear l'any 1843 i es va fusionar amb "Canals, Pàmies i Huguet" el 1854 per constituir la "Manufacturera de Algodón". Va ser la primera empresa de la ciutat que va fer servir la força del vapor per moure les màquines. Ocupava unes naus construïdes al solar on hi havia hagut la Casa de la Caritat, traslladada després a l'antic Seminari. L'any 1877 va rebre la visita del rei Alfons XII però, a finals del mateix any, va patir seriosos problemes econòmics. Es va refer durant la darrera dècada del segle XIX i, l'any 1905, va ser adquirida per Josep Iglésies Òdena.

Aquell mateix any es va construir un edifici de nova planta, atribuït a Pere Caselles, que és la part més interessant del conjunt. De maó vist, compta amb un pati interior i soterranis coberts amb voltes de canó. Les façanes presenten un sòcol de pedra, grans obertures de mig punt i petites finestres geminades, distribuïdes en grups de tres, sota el coronament. Destaca el portal que dona accés al pati, amb un gran arc rebaixat sobre mènsules de pedra, coronat amb tres merlets de perfil semicircular.

Va ser adquirit i reformat pel COAC, segons projecte de l'arquitecta Fina Royo, l'any 2006.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català