Cementiri de Reus
(Reus | Rodal - Baix Camp)

Està situat en un espai aïllat, als afores de Reus, ordenat a partir de dos recintes annexos, articulats a través d'un gran passeig central, on es troben els panteons més monumentals. Es va començar a construir l'any 1870 en uns terrenys cedits a l'ajuntament per l'empresari i filàntrop Josep Sardà i Cailà, que va morir aquell mateix any. Va substituir al cementiri que s'havia improvisat a l'Ermita del Roser, l'any 1802, un cop es va clausurar el Fossar Vell, d'època medieval situat a l'interior de la ciutat. El projecte del nou cementiri el va redactar l’arquitecte Pere Taixés, basant-se en una proposta anterior d'Antoni Molner.

L'obra respon a l'estil neoclassicista, amb cert regust orientalista, habitual als nombrosos cementiris que van construir en aquella època en resposta a la llei de cementiris promulgada l'any 1859, que obligava a fer els enterraments fora dels nuclis urbans. Té una portada monumental de pedra, presidida per una escultura del déu Cronos, popularment coneguda com el Peret de la Dalla que simbolitzava el caràcter no confessional del cementiri. Aquest cos frontal, on hi ha la porta, té a la part posterior una galeria porticada, construïda amb les pedres de l'antic recinte funerari del Roser.

A l'interior del recinte hi ha nombrosos panteons i sepulcres d'interès artístic (que tractem en fitxes individuals) i altres d'interès històric o simbòlic pel fet d'estar-hi enterrats personatges notables. Un dels més espectaculars és el mausoleu del general Prim, situat en una sala del vestíbul del cementiri. També cal destacar l'espai on es disposen en denses fileres les creus dels enterraments en rasa, efectuats en la primera etapa del cementiri.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí