Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIII a XV |
---|
Estil | Romànic |
Situació |
Plaça Major |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Tot i que l'església està documentada des de l'any 1078 (Sancti Stephani de Matremagna et de Miars), l'edifici actual va ser construït cap a la fi del segle XIII o inicis del XIV i, malgrat l'època avançada, es pot considerar encara d'estil romànic tardà. Té una única nau, de grans proporcions, coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular separat de la nau per un arc triomfal. Compta amb capelles laterals, a banda i banda de la nau, buidades al mur i cobertes amb volta apuntada. Cap al segle XVI va ser sobrealçada i es va construir un terrabastall, amb funcions de golfes. Això, i el fet de que gairebé no tingui obertures, fa que ofereix un aspecte de fortalesa. També és d'època tardana el campanar, obert als quatre vents i cobert amb teulada piramidal, que va substituir una primitiva espadanya. A la seva base es va construir un matacà que defensava la porta, ara dissimulat per la presència d'un rellotge. La porta és senzilla, d'arc apuntat i timpà llis. Sobre la teulada de l'absis hi ha una torre, també amb coberta piramidal, que era el comunidor, des d'on el capellà beneïa la terra i conjurava el mal temps. L'any 1514 es va construir el cor, accessible a través d'una escala de cargol, i, l'any 1781, s'afegí la sagristia.
Un cop fortificada, l'església era un lloc de refugi en moments de perill. Per això comptava fins i tot amb un forn de pa, que encara es conserva a la part superior de l'absis.
A l'interior de l'església es venerava una marededéu gòtica, d'inicis del segle XIV, actualment conservada al Museu d’Art de Girona. L'any 1936 va ser cremat el retaule de Sant Miquel, del segle XVIII.