Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIII a XV |
---|
Estil | Gòtic |
Situació |
Crtra. de la Conreria |
Interès | Especial interès |
Als inicis del segle XV, els cartoixans de Vallparadís, a Terrassa, i els de Sant Pol van unir-se i van decidir fundar una nova cartoixa en aquest lloc, prop del que havia estat convent de monges agustines de Mons Hilaris o Montalegre, l'actual Conreria.
Les obres van ser iniciades el 1433, dirigides per fra Joan d'Enea i essent prior Domènec Bonafè. El conjunt s'estructura en tres grans àrees: a la primera hi ha un pati d'honor amb hostatgeria, a la segona s'ubiquen les dependències comunes al voltant d'un petit claustre (església, sala capitular, refectori) i a la tercera hi ha l'àmbit pròpiament cartoixà, amb dos grans claustres, al voltant dels quals hi ha les cel·les. Aquests claustres són d'estructura gòtica, l'un és del 1448 i l'altre del 1636. L'església també és gòtica, acabada el 1463.
Alhora, i sobre un terreny granític, "s'hi construí una xarxa quilomètrica de mines de captació d'aigua", segons Salvador Tarragó, que comptava, a més, amb cisternes i safareigs per emmagatzemar-la per a ús sanitari i de reg.
La cartoixa va tenir el seu major floriment durant els segles XVII i XVIII, amb uns extensos dominis que eren administrats des del proper l'edifici de la Conreria. Abandonat després de la desamortització, va sofrir saquejos i destruccions, fins que va ser adquirit per la Grande Chartreuse francesa, que es va ocupar de restaurar i ampliar el conjunt.
La porta d'accés al camí té una reixa modernista dissenyada per Ramon M. Riudor el 1927 i col·locada en aquest lloc el 1955. En un dels claustres, hi ha un xiprer relacionat amb Gaudí.