Sant Joan Salern o de l'Erm
(Juià - Gironès)
Juià - Sant Joan Salern (o de l'Erm) (Foto: Ajuntament de Juià)
Juià - Sant Joan Salern (o de l'Erm). Portal des de l'exterior
Juià - Sant Joan Salern (o de l'Erm)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | Segle XVI-XVII |
| Situació | Camí que surt del mas Suardell |
| Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
| Cal interven- ció urgent | Necessita intervenció urgent |
Les ruïnes de l'ermita de Sant Joan Salern o de l'Erm estan situades en lloc emboscat. al sector meridional del terme. Es conserven només els murs perimetrals, inclosa la porta renaixentista, un portal rectangular amb motllura, mènsules i guardapols recte, probablement obra del segle XVI.
El seu origen es remunta al darrer quart del segle XIII, quan era ocupat per una comunitat de donats. Es conserva una escriptura de 1276 en què el bisbe Pere de Castellnou concedeix a Ramon Ferran, natural de Bedenga, el lloc de Sant Joan de l’Erm, parròquia de Juià, a condició de fer‐li per reconeixement una lliura de cera anual. S’accepten com a donats de la capella Joan de Roques i la seva esposa, Ermessenda Oliver. L'any 1327 s'hi van instal·lar algunes monges procedents de Santa Coloma de Matella, que hi va estar pocs anys*. Posteriorment el lloc va ser ocupat per una comunitat benedictina que seria la que construiria l'edifici actual.
*Diversos documents de l'Arxiu Diocesà de Girona, fan referència a la comunitat de monges. Un de l'any 1344 esmenta com a pabordes de la confraria de San Joan Salern a Arnau des Bauç, de Juià, i Pere Sastre, de Sant Martí Vell, i un altre, de 1346, fa referència a les queixes d'Agnès de Sant Iscle, monja de la casa,de no rebre suficient provisió, L'any següent, la mateixa monja i una altra de nom Margarida d'Empúries serien absoltes d'haver-se agredit violentament. Un document de 1351 diu que consta que Arnau de Femada, sagristà de Sant Iscle, freqüenta la priora de Matella i Sant Joan de l’Erm i demana que no es trobin mai sols. L'any 1353, el bisbe elegeix com a priora a Dolça, filla de Ponç Batlle de Viladamat, a causa de la persistent absència de la priora Blanca. En un document de 1361, Dolça continua com a priora i, l'any següent, a súplica de les monges, se les autoritza per unir-se a la comunitat de Vilanera.
El seu origen es remunta al darrer quart del segle XIII, quan era ocupat per una comunitat de donats. Es conserva una escriptura de 1276 en què el bisbe Pere de Castellnou concedeix a Ramon Ferran, natural de Bedenga, el lloc de Sant Joan de l’Erm, parròquia de Juià, a condició de fer‐li per reconeixement una lliura de cera anual. S’accepten com a donats de la capella Joan de Roques i la seva esposa, Ermessenda Oliver. L'any 1327 s'hi van instal·lar algunes monges procedents de Santa Coloma de Matella, que hi va estar pocs anys*. Posteriorment el lloc va ser ocupat per una comunitat benedictina que seria la que construiria l'edifici actual.
*Diversos documents de l'Arxiu Diocesà de Girona, fan referència a la comunitat de monges. Un de l'any 1344 esmenta com a pabordes de la confraria de San Joan Salern a Arnau des Bauç, de Juià, i Pere Sastre, de Sant Martí Vell, i un altre, de 1346, fa referència a les queixes d'Agnès de Sant Iscle, monja de la casa,de no rebre suficient provisió, L'any següent, la mateixa monja i una altra de nom Margarida d'Empúries serien absoltes d'haver-se agredit violentament. Un document de 1351 diu que consta que Arnau de Femada, sagristà de Sant Iscle, freqüenta la priora de Matella i Sant Joan de l’Erm i demana que no es trobin mai sols. L'any 1353, el bisbe elegeix com a priora a Dolça, filla de Ponç Batlle de Viladamat, a causa de la persistent absència de la priora Blanca. En un document de 1361, Dolça continua com a priora i, l'any següent, a súplica de les monges, se les autoritza per unir-se a la comunitat de Vilanera.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí