Casa Esteve Bruguera
(Barcelona | El Pi - Barcelonès)

Edifici de finals del segle XVIII que s'obre a la planta baixa amb quatre portals d'arc escarser i un gran arc rebaixat que dona pas, i nom, al carrer Arc de santa Eulàlia. La façana és decorada amb esgrafiats de gerros, garlandes i figures de nens, restaurats modernament.

Francisco Vez Subirachs, que va realitzar la restauració de la façana, ens indica que l'edifici està construït sobre tres antigues cases, una de les quals, que sobresurt de la façana a la part dreta, correspon a la torre de Santa Eulàlia, del segle XIV, de la qual se'n pot veure el parament de la part baixa a l'Arc de Santa Eulàlia. La torre està completa, manté els seus quatre costats i l'altura de 14 metres, però va ser mutilada per incrustar-hi els balcons barrocs. En relació amb els esgrafiats, Francisco Vez ens fa notar que a la part inferior esquerra hi ha una copa amb unes serps, al·lusiva a la farmàcia que allà hi havia. També ens diu que durant la restauració van aparèixer dos plafons originals que havien estat tapats. Per aquesta raó han pogut mantenir-se intactes i considerant-se com els millor conservats de la ciutat. Fins i tot es pot apreciar el dibuix a carbonet a partir del qual es van realitzar.

Segons ens indica Octavià Alexandre, aquesta casa fou feta construir el 1789 pel comerciant Esteve Bruguera, segons el projecte del mestre de cases Francesc Mestres. El 1766, amb tan sols 16 anys, Bruguera marxà a Cumaná (Veneçuela) per a treballar-hi com a ajudant de factor (cobrador d'impostos) de la comptadoria de la Companyia de Comerç de Barcelona a Índies, i amb els anys va anar ascendint, fins que el 1784 fou acusat de malversació de fons i destituït com a representant dels directors de la Companyia, que iniciaren un procés contra ell.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí