Tipus | Castell |
Període | Segle X a XII |
Situació |
Plaça del Castell |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El lloc que ocupava el castell medieval d'Alforja, al capdamunt de la vila, és avui ocupat per una illa de cases. De l'antiga fortalesa en resta ben poca cosa, només parts d'un pany de mur, d'una alçada d'uns 4 m, i el basament d'una torre, de la mateixa altura, completament massissa. Està feta amb pedres de mida irregular lligades amb morter de guix i calç.
El castell d'Alforja té una història que s'inicia l'any 1158, quan el comte Ramon Berenguer IV fa donació a Ramon de Ganegot (o Gavalgand) del lloc de Santa Maria d'Alforja per tal que el repoblés i fortifiqués. Pel que sembla, aquesta fortificació, o sigui, la construcció del castell, es va efectuar molt de pressa. L'any 1173 l'arquebisbe Guillem de Torroja confirmava la donació comtal, però es reservava la sobirania del castell. L'any 1201, el bisbat donava permís a Berenguer de Cambrils perquè pogués viure al castell, però en feu de Romia de Ganegot, filla de Ramon. Aquesta es va casar, l'any 1200, amb Bernat dels Arcs i es van unificar les dues senyories. El seu fill, Pere dels Arcs, es va negar a reconèixer la sobirania de l'arquebisbe sobre el castell d'Alforja i va emprendre algunes lluites contra la seu. Al llit de mort, tanmateix, es va penedir i va declarar hereu del castell al monestir de Santa Maria de Bonrepòs. Poc després, l'abadessa va optar per vendre els drets sobre Alforja i el seu castell a la mitra tarragonina, que així va quedar com a sobirana única de tota la baronia.