Tipus | Conjunt urbanístic |
Situació |
Ctra. N-420, km 860 |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
El nucli urbà de Riudecols està situat en un pendís, a l'esquerra de la riera d'Irles. Segons Manuel de Montoliu, el nom del poble prové de riu-de-còdols, en referència a les pedres que es troben a l'esmentada riera. Originalment formava part del terme del castell d'Alforja. L'any 1182, va ser subinfeudat a Pere de Puig, el qual va fer construir un castell, que no ha deixat cap vestigi. El seu fill, Guillem de Puig, sembla que va adoptar el cognom a Riudecols. L'any 1235, el castell era de Berenguer de Riudecols, que es va negar a acceptar el domini del senyor d'Alforja, Pere dels Arcs i això va suposar que fos saquejat per aquest i incorporat als seus dominis, els quals van passar, després de moltes contingències, a mans de la seu tarragonina. Sota el seu domini eminent, en van tornar a ser senyors feudals els Riudecols, que van assolir certa notorietat durant el segle XIV. Després el senyoriu va passar a la família Ferrer. Al segle XIX, el poble va ser escenari sagnant de les guerres carlines. L'any 1837 s'hi va desenvolupar una batalla, que va causar la mort de 250 soldats carlins.
El poble, limitat pel sud per la carretera N-420, una antiga via romana que unia Còrdova amb Tarragona, està centrat per l'església, refeta al segle XIX. Es conserva un dels portals de l'antiga vila closa, la qual s'articula a partir del carrer Major i tres carrers perpendiculars que hi aboquen, el de Dalt, el del Mig i el de Baix. les seves cases conserven escasses restes del seu passat medieval. Només algun portal adovellat i algunes finestres dels segles XVI o XVII incorporades a les noves façanes. Entre ells destaca el portal de 1617, que té inscrit el nom de Joan Giol. S'hi poden veure, en canvi, diversos casalots urbans del segle XIX, que palesen la puixança de la vila al llarg d'aquell segle.