Església de Sant Andreu. Retaule major
(Sant Andreu de Llavaneres - Maresme)


Sant Andreu de Llavaneres - Església de Sant Andreu. Retaule major

Sant Andreu de Llavaneres - Església de Sant Andreu. Retaule major

Sant Andreu de Llavaneres - Església de Sant Andreu. Retaule major

Sant Andreu de Llavaneres - Església de Sant Andreu. Retaule major (Foto: Albert Esteves, 2025)

Sant Andreu de Llavaneres - Església de Sant Andreu. Retaule major

Sant Andreu de Llavaneres - Església de Sant Andreu. Retaule major (Foto: Josep Salvany -Fons Salvany, Biblioteca de Catalunya-, 1916)



TipusImatges, retaules i objectes litúrgics
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
AutorGaspar Huguet / Joan Aragall
Situació Interior de l'església de Sant Andreu
Al nou temple parroquial es conserva el valuós retaule renaixentista procedent de l'església antiga. El va iniciar Gaspar Huguet l'any 1583, però la seva prematura mort, dos anys després, quan només s'havien enllestit el pedestal, el bancal i el primer pis, va fer que l'obra l'hagués de continuar Joan Aragall, un mestre d'inferior nivell, que el va enllestir, l'any 1594. Posteriorment es van contractar les pintures, encarregades al pintor llombard Joan Baptista Toscano, d'estil manierista tardà, acabades l'any 1612.

El retaule està fet amb fusta d'àlber i s'estructura en cinc carrers de quatre pisos. El pedestal no és l'original. Les quatre pintures dels evangelistes van ser executades pel pintor Lluís Masriera, l'any 1944. El conjunt està centrat amb la imatge de sant Andreu, flanquejat als extrems per sant Miquel i sant Roc i, entremig, pintures amb escenes de la tortura i mort del sant. El cos de dalt està presidit per la Mare de Déu, amb escenes de la Presentació i la Visitació, i les imatges de santa Eulàlia i santa Anna als laterals. A l'àtic hi la la representació del Calvari.

Per a Joan Bosch Ballbona, professor de la Universitat de Girona, aquest retaule és "un dels pocs conjunts de la tipologia de retaules “vignolescos” (basats en la guia del tractat arquitectònic de G. Barozzi da Vignola) que ens ha arribat, després de les destruccions de l’any 1936".

L'any 2012 va ser restaurat íntegrament pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català