Convent i església de Sant Agustí
(La Selva del Camp - Baix Camp)


La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí. Escut de la família Ripollès, mecenes del convent

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí. Escut de la família Ripollès, mecenes del convent (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí

La Selva del Camp. Convent i església de Sant Agustí (Foto: Albert Esteves, 2025)

La Selva del Camp - Convent i església de Sant Agustí. Postal antiga

La Selva del Camp - Convent i església de Sant Agustí. Postal antiga



TipusEdifici religiós
PeríodeSegle XVI-XVII
Situació Plaça Porta d'Avall
ProteccióBé cultural d'interès local (BCIL)
L'orde dels agustins es va establir a la Selva l'any 1598 després de rebre l'autorització de l'arquebisbe Joan Terés. Les obres del nou convent es van iniciar aquell mateix any. La traça ha estat atribuïda a Pere Blai, que estava construint llavors l'església de Sant Andreu a la mateixa vila. Es va ubicar extramurs, al costat del portal d'Avall. El claustre es va concloure més tard, l'any 1632, sota la direcció del mestre Joan Vaguer. Els agustins hi van romandre fins a l'exclaustració de l'any 1835. Després d'una breus estada dels jesuïtes, l'any 1864 s'hi va establir una comunitat claretiana, que hi va romandre fins l'any 1936.

Tot el conjunt va quedar gairebé derruït durant la guerra civil, quan es van esfondrar les voltes amb tota la coberta. L’any 1943, l’arquitecte diocesà Francesc Monravà Soler va fer els plànols i es va encarregar de la reconstrucció, amb l'intent de restituir tot els que fos possible. Quan, dos anys després, el bisbat va decidir convertir-lo en casa d'exercicis espirituals, es va fer un nou projecte de reforma que va acabar desnaturalitzant el conjunt, especialment l'església, on es va construir un sostre intermedi. El canvi sofert es pot comprovar mirant la postal antiga que adjuntem. De tot el conjunt el més interessant és el claustre, tractat en fitxa independent. De la façana principal cal destacar la portada renaixentista, presidida per un escut heràldic*.

*Aquest escut s'atribueix habitualment a Rafael Ripollès, que va ser mecenes del convent. Però és força diferent de l'escut que hi ha a la seva làpida sepulcral, ara a l'església parroquial, el qual coincideix amb el que es pot veure al convent de Sant Rafael, que va ser patrocinat pel mateix personatge.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català