Palau de la Generalitat
(Barcelona | Palau de la Generalitat - Barcelonès)
Barcelona - Palau de la Generalitat. Galeria gòtica (Foto: Albert Esteves, 2020)
Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana renaixentista (Foto: Albert Esteves, 2014)
Barcelona - Palau de la Generalitat
| Tipus | Edifici residencial |
|---|---|
| Període | Segle XIII a XV |
| Estil | Gòtic |
| Situació | Plaça Sant Jaume, 4 |
| Interès | Especial interès  |
| Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
La Diputació del General o Generalitat de Catalunya, òrgan de govern del país entre els segles XIV al XVII, va adquirir el 1403 unes cases del call barceloní per edificar-hi la seva seu. Aquesta es va anar construint a partir de 1410 sota la direcció del millor mestre de l'època, Marc Safont.
El primer edifici del Palau, edificat durant el primer terç del segle XV, tenia dos cossos paral·lels, un dels quals donava al carrer de Sant Honorat i l'altre, una mica enretirat, al carrer del Bisbe, del qual el separava un hort, tancat amb un mur. Aquest mur va ser convertit en la façana principal entre 1416-18 amb una rica ornamentació de Pere Joan, de la qual en destaca el magnífic medalló de Sant Jordi matant el drac. A la façana del carrer de Sant Honorat es poden veure diverses portes adovellades i una sèrie de finestres coronelles als dos pisos superiors. Poc després es va construir la part més notable del Palau, la galeria gòtica, l'escala i la capella de Sant Jordi. Gairebé un segle després el Palau es va ampliar amb el Pati dels Tarongers i les sales annexes i al començament del segle XVII es realitzà la façana renaixentista de la plaça Sant Jaume i les façanes barroques de l'ala nord.
Un cop abolida la Generalitat per Felip V (1716) l'edifici va ser ocupat per la Reial Audiència fins que, el 1908, s'hi instal·là la Diputació de Barcelona, la qual s'hi va mantenir, amb el parèntesi republicà de 1931-39, fins a la recuperació de la Generalitat, el 1977.
El primer edifici del Palau, edificat durant el primer terç del segle XV, tenia dos cossos paral·lels, un dels quals donava al carrer de Sant Honorat i l'altre, una mica enretirat, al carrer del Bisbe, del qual el separava un hort, tancat amb un mur. Aquest mur va ser convertit en la façana principal entre 1416-18 amb una rica ornamentació de Pere Joan, de la qual en destaca el magnífic medalló de Sant Jordi matant el drac. A la façana del carrer de Sant Honorat es poden veure diverses portes adovellades i una sèrie de finestres coronelles als dos pisos superiors. Poc després es va construir la part més notable del Palau, la galeria gòtica, l'escala i la capella de Sant Jordi. Gairebé un segle després el Palau es va ampliar amb el Pati dels Tarongers i les sales annexes i al començament del segle XVII es realitzà la façana renaixentista de la plaça Sant Jaume i les façanes barroques de l'ala nord.
Un cop abolida la Generalitat per Felip V (1716) l'edifici va ser ocupat per la Reial Audiència fins que, el 1908, s'hi instal·là la Diputació de Barcelona, la qual s'hi va mantenir, amb el parèntesi republicà de 1931-39, fins a la recuperació de la Generalitat, el 1977.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí