Tipus | Edifici residencial |
Període | Segle XVI-XVII |
Situació |
Carrer Major, 3 |
És una de les cases del carrer Major que millor conserva la prestància que van tenir a l'època de la seva reforma, 1583, si atenem a la data inscrita a la dovella clau de la porta. Al damunt, hi ha el monograma de Crist i, a sota, el relleu d'una mà, que devia ser el símbol heràldic de la família. La casa, que originalment era més gran, conserva, a més de l'ampli portal adovellat, diverses finestres del segle XVI, amb llindes i brancals motllurats, i ampits sobresortits. Ha estat acuradament restaurada a inicis del segle XXI.
Es coneix també com a Cal Metge, perquè els propietaris, que també ho eren del mas del Metge, es dedicaven a aquesta activitat.
Segons ens indica l'historiador local Joaquim Masdeu Guitert, la casa està documentada el 1449 com de Joan Montserrat, fill de Guillem Montserrat, metge, venuda, en aquest any a Joan Rabassa. La nissaga Montserrat, molt estesa a la Selva i ara desapareguda totalment, ha donat a la història personatges com Cosme de Montserrat, bisbe de Vic, humanista encarregat, entre altres coses, d'inventariar la Biblioteca Vaticana amb Calixte III, de qui fou confessor, o també de Marc Robert de Montserrat, cofundador al segle XVI de la vila de San Andrés a l'illa de la Palma.