Façana principal
(Barcelona | Palau de la Generalitat - Barcelonès)


Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2014)

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Generalitat. Façana principal de nit

Barcelona - Generalitat. Façana principal de nit (Foto: Albert Esteves, 2015)

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal

Barcelona - Palau de la Generalitat. Façana principal (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Generalitat. Porta principal

Barcelona - Generalitat. Porta principal (Foto: Albert Esteves, 2020)

Barcelona - Palau de la Generalitat. Cos renaixentista fes del carrer Sant Honorat

Barcelona - Palau de la Generalitat. Cos renaixentista fes del carrer Sant Honorat (Foto: Albert Esteves, 2020)



TipusEdifici administratiu o institucional
PeríodeSegle XVI-XVII
EstilRenaixement
AutorPere Blai
Situació Plaça Sant Jaume
InterèsEspecial interès Interessant
A la fi del segle XVI, els diputats del General van impulsar l'ampliació del Palau cap a la plaça Sant Jaume, que aleshores era només un carrer, el de les Escrivanies Públiques. L'ampliació incloïa la façana, el vestíbul i el Saló de Sant Jordi.

El frontis del Palau de la Generalitat que dona a la plaça de Sant Jaume va ser realitzat, entre 1597 i 1619, per Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620). En aquella època la plaça no era sinó un estret carrer que obligava a una contemplació de l'edifici necessàriament obliqua. Això va condicionar sens dubte la composició de la façana, evitant els relleus i les ombres i fa que, un cop urbanitzada la plaça, es vegi potser en excés nua i plana. Amb tot, és l'obra més important de l'arquitectura renaixentista d'influència italiana que hi ha a Barcelona. S'ha dit que està inspirada en el Palau Farnese, de Roma, construït gairebé un segle abans, o en el també romà Palau Senatorio, projectat per Miquel Àngel.

S'estructura en tres cossos verticals: un de central molt ampli i dos cossos laterals, estrets i lleugerament sobresortits, emmarcats per pilastres gegants de capitell corinti que sostenen l'entaulament. Horitzontalment, es distribueix en quatre nivells: la planta baixa d'aparell encoixinat pla amb obertures quadrades; la planta principal, que té vuit altres finestres coronades amb frontons corbats i triangulars; el segon pis on tornen a aparèixer finestres quadrades seguint els eixos de les obertures; i el nivell superior, que fa d'entaulament i és coronat amb barana de balustres. La porta principal és flanquejada per dos parells de columnes dòriques de granit arribades de Troia (no la mítica, sinó una zona de l'actual Turquia) dos mil anys enrere, destinades a Tarraco i traslladades i reaprofitades per Blai al Palau. Al seu damunt hi ha una fornícula amb les imatges dels tres diputats de la Generalitat que van promoure la nova façana. La balconada i el conjunt escultòric van ser afegits a partir de 1860. L'estàtua eqüestre de sant Jordi és obra d'Andreu Aleu.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català