Palau Graell-Pallejà
(Barcelona | Sant Just - Barcelonès)

Antic palau gòtic que al segle XV pertanyia a la família Armengol. L'any 1475, Lluís Joan d'Armengol , donzell d'Igualada, i la seva esposa Elisabet vengueren la propietat a Agustí de Copons, donzell de Barcelona. Després passà a mans de Joan de Concabella, senyor de les Pallargues, Pelagalls i Sisteró, els hereus del qual van tenir la propietat fins al 1657, quan Agnès d'Argençola i Montsuar i el seu marit Josep de Rocabertí i de Boixadors la vengueren a Raimon Par. A finals del segle XVII o principis del XVIII, passà a mans del jurista Salvador Graell i Berenguer. El seu nét Manuel de Graell i de Pallejà, també jurista, hi feu diverses reformes, i a la seva mort el 1814 sense descendència, devia passar a mans del seu cosí Gaietà de Pallejà i de Graell. El 1849, el seu nét Guillem de Pallejà i d'Olzina es va casar amb Concepció de Bassa i de Saleta, marquesa de Monsolís, i els seus descendents portaren aquest títol¹. Erròniament, s'ha atribuït aquest palau a la família Fivaller (així ho indica Cirici al seu llibre "Barcelona Pam a Pam") però no hi ha cap dada històrica que ho testifiqui.

El palau conserva l'estructura i diversos elements del segle XV -o potser anteriors- tot i que el seu aspecte actual és fruit d'una reforma, dels segles XVI-XVII, amb una nova intervenció al segle XVIII, quan s'incorporaren els balcons². El 1997, Glòria de Pallejà i Ferrer-Cajigal, dissenyadora d'interiors i mobiliari, el va fer rehabilitar per a convertir-lo en un edifici d'habitatges plurifamiliar, segons el projecte dels arquitectes Ricard Mercadé i Aurora Fernández.

L'entrada principal és un gran portal de llinda recta i mènsules renaixentistes que aboca a un pati on hi ha l'escala descoberta que condueix a la planta noble. Al pati hi aboca un finestral gòtic amb les mènsules esculpides. Als brancals del portal hi ha sengles relleus amb l'escut de la família Graell.

D'aquest palau procedeixen unes pintures trobades l'any 1997, datades entorn de l'any 1300, actualment dipositades al MNAC. Representen escenes del Gènesi i de l'Èxode. La seva existència ha fet pensar que aquest edifici podia haver tingut una funció religiosa, abans de ser convertit en palau urbà, cap al segle XV.

¹Font: Octavià Alexandre
²En diversos documents conservats a l'AHCB, dels anys 1787, 1791 i 1807, Manuel de Graell i de Pallejà demanava llicències per obrir finestres i altres obres menors.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí