Capella del Palau Reial Menor
(Barcelona | Palau - Barcelonès)

De l'antic Palau Reial Menor o de la Reina, bastit el 1368 -amb la coneguda Sala dels Cavalls i envoltat d'un gran jardí amb animals exòtics-, sobre un vell casalot templer i enderrocat a mitjan segle XIX, en resta només aquesta capella. Formava part del primitiu edifici templer i va ser construïda l'any 1246 per ordre del comanador Pere Gil. Quan el palau era propietat dels Requesens va ser reformada sota la direcció del mestre d'obres Andreu Matxí, entre 1542-47, dins un estil gòtic tardà. D'aquella reforma són les voltes, les capelles laterals i l'absis poligonal.

Té nau única amb capelles laterals i està coberta amb voltes de creueria sobre arcs diafragmàtics, que divideixen la nau en tres trams. Es van succeir diverses transformacions al llarg del temps, com ara, la façana, fruit de la restauració historicista d'Elies Rogent (1868) que va aprofitar alguns elements originals de la primitiva capella romànica, com les arquivoltes de la porta, que es va traslladar, on destaquen les mènsules esculpides. També en va conservar una finestra coronella del segle XIV. Més tard, es va eliminar el campanar d'espadanya, que ell havia dissenyat, per afegir una remunta i es van obrir les dues finestres del costat de la rosassa.

A l'interior, de l'estil romànicogòtic original només resten dos nínxols o armaris litúrgics, pintats, al costat de la porta i part de la figura d'un apòstol, actualment invisible, en un sostremort. Molt pròxima als nínxols, una crucifixió gòtica, amb una creu templera que s'insinua al seu darrere. Al presbiteri, sobre l'absis, folrat amb llambordes cap a 1958 (en una de les darreres intervencions a la capella, que va servir de magatzem en temps de la guerra civil), la Verge amb Nen, en alabastre, de l'escultor Martín Díez. Davant l'altar, la làpida de marbre dels Requesens, i sota, una cripta amb el panteó de la família. Veiem escuts de pedra dels Zúñiga-Avellaneda i dels Requesens damunt d'unes portes laterals. I els mateixos escuts pintats sobre un banc de fusta (1860), amb un altre escut al mig, el dels Calero (i Álvarez de Toledo) -comtes de Sobradiel-, els darrers propietaris -abans de cedir-lo als jesuïtes-, que van decidir ensorrar el palau pel seu mal estat, cosa que va comportar també la destrucció de part de la muralla romana al que estava adossat, i restaurar únicament el temple, a mitjan segle XIX. A les capelles del costat de l'Evangeli, cal destacar el Descendiment del pintor flamenc Isaac Hermes Vermey, de 1582, i al costat de l'Epístola, l'ara d'altar sota la qual es guarden les relíquies de sant Ignasi -banqueta i matalàs- conservades aquí, després del seu pas per Barcelona el 1523. D'Hermes Vermey era el retaule de l'absis que va desaparèixer durant la guerra civil.

Joan Fuguet creu que l'església antiga va tenir una rica decoració pictòrica al fresc, com demostraria la figura de l'apòstol (i també, els armaris litúrgics, més senzills), i que estava originalment orientada a la inversa de com ho està actualment, com ho palesarien els mateixos armaris, que se situaven sempre al presbiteri.


Fuguet Sans, Joan: La casa del Palau del Temple, de Barcelona. Locus Amoenus, núm. 7, 2004

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí