Plaça del Duc de Medinaceli
(Barcelona | Façana Marítima - Barcelonès)

La muralla de Mar que tancava el front marítim de la ciutat va començar a ser enderrocada cap a mitjan segle XIX. Paral·lelament, des de l'any 1835, amb la desamortització dels béns de l'església, sorgiren un conjunt d'espais urbanitzables, com el que va donar lloc a la plaça del Duc de Medinaceli, al solar de l'antic convent de Sant Francesc. És un espai rectangular amb tres costats edificats i l'altre obert al passeig de Colom. Les façanes que s'hi aboquen són obres coetànies, de gran interès. Al centre de la plaça hi ha una font presidida per l'estàtua de l'almirall Galceran Marquet.

El convent de Sant Francesc, o de Framenors, ocupava l'espai que va de la plaça a la Rambla i era el principal establiment franciscà de Barcelona, actiu des de 1240 fins a 1835. Comptava amb una església gòtica, construïda durant la segona meitat del segle XIII, i un claustre, també gòtic. El claustre comptava amb pintures d'Antoni Vialdomat, del segle XVIII, relatives a la vida de sant Francesc d'Assís, que van poder ser salvats i estan dipositats al MNAC. El conjunt de convent i l'església va ser enderrocat l'any 1837 i no se'n va salvar res, ni tan sols els sepulcres reials i de membres de la noblesa. Només les despulles d'alguns d'ells, com Alfons el Franc i algunes reines, dipositades en sacs, van poder ser traslladades a la Catedral.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí