Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVI-XVII |
---|
Estil | Barroc |
---|
Autor | Jaume Granger |
Situació |
Mercè, 14 / Pg. Colom, 14 |
Interès | Especial interès |
El claustre és, malgrat les transformacions dels segles XIX i XX, l'àmbit de l'antic convent de la Mercè que millor conserva l'essència del que fou originalment. Va ser construït entre 1605 i 1651, en diverses etapes, la més intensa a partir de 1637.
És de planta quadrada i dos pisos, amb les quatre ales cobertes amb voltes de canó reforçades amb arcs torals. Estan formades per arcs de mig punt, que es doblen al primer pis. Les columnes són de tipus toscà. La construcció es va fer utilitzant pedra de Montjuïc pels panys de paret, i marbre de tres colors per a les dovelles dels arcs i l'emmarcament de les obertures. Això li atorga la seva peculiar policromia natural, que fa d'aquest claustre un exemple gairebé únic a tot el país. La balustrada del primer pis va ser afegida en la reforma d'Adolf Florensa, de l'any 1929. Al centre del claustre hi ha un obelisc, fruit també de la restauració de 1929.
Originalment, les parets d'aquest claustre estaven revestides d'un magnífic arrambador de rajoles ceràmiques del mateix segle XVII, obra de Llorenç Passoles, que va desaparèixer al segle XIX. Només es conserva un plafó (la foto del qual adjuntem) al Museu Vicenç Ros de Martorell. Les rajoles actuals, que evoquen les antigues, són obra d'Ismael-Aurelio Mundina Gallén, i reprodueix les armes dels priors del convent, els virreis i els capitans generals de Catalunya.