Carrer d'Elisabets
(Barcelona | Els Àngels - Barcelonès)


Barcelona - Carrer Elisabets

Barcelona - Carrer Elisabets (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Carrer Elisabets, portes

Barcelona - Carrer Elisabets, portes (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 1

Barcelona - Elisabets, 1 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 1

Barcelona - Elisabets, 1 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 3

Barcelona - Elisabets, 3 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 3

Barcelona - Elisabets, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Elisabets, 3

Barcelona - Elisabets, 3 (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Elisabets, 4

Barcelona - Elisabets, 4 (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Elisabets, 5

Barcelona - Elisabets, 5 (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Elisabets, 5

Barcelona - Elisabets, 5 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 5

Barcelona - Elisabets, 5 (Foto: Anna Corcoll, 2023)

Barcelona - Elisabets, 5

Barcelona - Elisabets, 5 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 21

Barcelona - Elisabets, 21 (Foto: Albert Esteves, 2007)

Barcelona - Elisabets, 21

Barcelona - Elisabets, 21 (Foto: Albert Esteves, 2023)



TipusConjunt urbanístic
PeríodeSegle XIX
EstilEclecticisme
AutorJosep Marimon Cot
Situació Elisabets
L'enderroc dels antics convents del Carme (1874) i d'Elisabets (1880) va alliberar un enorme solar urbanitzable en forma de ela, per al qual es va projectar un conjunt de carrers perpendiculars que definien illes rectangulars. Les cases el carrer Elisabets, de característiques molt semblants, van ser edificades entre 1880-85. Com la major part d'edificis del sector, consten de planta baixa, entresol i quatre plantes pis d'alçada decreixent. La planta baixa, i a vegades també l'entresol, sol tenir l'acabat de pedra, amb especejament en franges horitzontals, mentre que la resta de façana és d'estucat llis, amb les obertures emmarcades.
De Josep Marimon i Cot són la casa Pere Barnel (núm. 9), del 1881, la casa Antoni Balart (núm. 3), del 1880, i la casa Francesc Diví (núm. 1, cantonada Xuclà), del 1883.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català