Església de Sant Agustí Nou
(Barcelona | Hospital - Barcelonès)

Després de la desfeta de 1714, la construcció de la Ciutadella va obligar els agustins a deixar el seu convent, al barri de la Ribera, per traslladar-se a aquest nou indret on, a partir de 1728 es van iniciar les obres del nou convent. Per a la seva construcció es van haver de demolir set cases. L'any 1748 l'obra estava encara en curs i faltava fer el traçat de la façana, però dos anys després es va fer el trasllat definitiu del convent.

Durant la invasió napoleònica, l'església va ser ocupada pels militars francesos. Amb la desamortització i l'expulsió dels frares, va ser un paller. Van anar desapareixent els diversos edificis conventuals, entre ells el claustre, i només ens ha arribat l'església, convertida en parroquial l'any 1835 i rehabilitada l'any 1839, per Mas Vila i Vallés. Claudi Lorenzale el 1860 i Elies Rogent el 1864 decoraren el presbiteri. L'empresa Vilaró i Valls la va restaurar el 1925, però va resultar molt malmesa durant la guerra civil i novament restaurada.

És un temple d'una sola nau, molt àmplia, amb capelles laterals, coberta amb volta de canó amb llunetes i creuer amb cúpula el·líptica sobre petxines. La capçalera, que forma un semicercle de columnes corínties, és del segle XIX. Flanquegen el presbiteri dues grans capelles, dedicades a l'adoració del Santíssim -que havia pintat Torres García entre 1904-1906-, i la Verge de la Soledat. Al seu darrere hi ha la sagristia. La façana, inacabada, va ser projectada per Pere Costa el 1748. Només es va fer la part baixa, amb un atri d'arcades de mig punt amb pilastres jòniques. Al bell mig, l'escut borbònic.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí