Palau Güell
(Barcelona | Sant Pau - Drassanes - Barcelonès)

Casa senyorial que va ser residència particular d'Eusebi Güell, projectada per Gaudí l'any 1885 i declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. És un edifici de gran complexitat que juxtaposa elements verticals i horitzontals, formes parabòliques, gran varietat de materials i un complex repertori ornamental d'influència gòtica, àrab, nòrdica, entre d'altres. Hi van col·laborar els millors artesans de l'època, escultors, pintors, ceramistes...per a acomplir les diverses funcions que havia de tenir l'edifici: llar, lloc per als negocis i la representació social, seu de reunions culturals. A la façana hi destaquen els dos originals portals parabòlics i, entre ells, una magnífica escultura de forja de reminiscències medievals. Al terrat hi destaca la cúpula cònica i les capricioses xemeneies de pedra i ceràmica.

Frederic Rahola, en un article a La Vanguardia de l'any 1890, descrivia l'obra amb aquestes paraules. La morada del señor Güell significa el triunfo del realismo en arquitectura. El arquitecto se ha inspirado principalmente en las formas espontáneas de la naturaleza y ha buscado la belleza y el encanto de la ornamentación en la verdad, en la ausencia de convencionalismos y en la manifestación clara y sincera de todo el mecanismo de la construcción. (...) Aquel desdén por el exterior, aquella falta de suntuosidad y de pormenores, aquella subordinación completa de la fachada al interior, recuerda la desnudez de los edificios árabes, murallas escuetas que contienen palacios maravillosos.

El 2017 l'historiador Casamartina Parassols va donar a conèixer la relació existent entre aquest palau i el palau del comte de Fonollar del carrer Portaferrissa, que Eusebi Güell pretenia i va perdre, el 1883, a conseqüència d'un litigi entre ell i els Rosés-Masriera. Instal·lat a la seva propietat de Rambla, 37, va adquirir immobles diversos del carrer Nou, decidit a alçar-ne una ampliació, una mansió que hi enllaça a través d'un passadís, molt més magnificent que aquella de Portaferrissa (en contradicció amb el fet que, aleshores, burgesos i nobles fugien de la ciutat antiga per viure al nou Eixample). Li demanà a Gaudí que s'encarregués del projecte, advertint-lo que hauria d'adaptar la decoració que l'arquitecte Camil Oliveras li havia dissenyat per al palau Fonollar. Així que gran part del contingut del palau Güell no és resultat d'un programa unitari pensat ad hoc per Gaudí i els seus artesans col·laboradors, sinó un collage de diversos elements reaprofitats i integrats a l'edifici amb mà mestra per ell mateix, tot i ser, alguns d'ells, de gust retardatari. Aquí apareix per primer cop el trencadís.

A la restauració de 1992, obra d'Antoni González Moreno-Navarro i Pau Carbó Berthold, es va decidir recórrer a aportacions contemporànies, en el cas de les xemeneies, amb revestiments creats de cap i de nou allà on calia, per artistes reconeguts com Joan Gardy Artigas, Joan Mora, Gustau Carbó Berthold, Robert Llimós, i els arquitectes Domingo García-Pozuelo, Antoni González i Pau Carbó*.

Casamartina, J, i Perella, C.: Un palau dins d'un altre. De Portaferrissa a Nou de la Rambla. Diputació de Barcelona, 2017

*González, Antoni; Lacuesta, Raquel: Barcelona, 1929-1994. Guia de arquitectura. GG, 1995

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí