Obelisc del Cinc d'Oros
(Barcelona | Passeig de Gràcia - Barcelonès)
Barcelona - Obelisc del Cinc d'Oros (Foto: Albert Esteves, 2007)
Barcelona - Obelisc del Cinc d'Oros (Foto: Albert Esteves, 2022)
Barcelona - Obelisc del Cinc d'Oros (Foto: Albert Esteves, 2007)
Barcelona - Obelisc del Cinc d'Oros (Foto: Albert Esteves, 2007)
Dibuix de Francesc Fontanals. El Be Negre, 1934 (Foto: Enviada per Francesc Olivé)
| Tipus | Art Públic |
|---|---|
| Període | 1930-1939 |
| Autor | Adolf Florensa / Josep Vilaseca / Frederic Marès (escultura) |
| Situació | Plaça del Cinc d'Oros |
La plaça del Cinc d'Oros, que durant molts anys es va dir Plaça Joan Carles I, va adoptar aquest nom popular per l'efecte que produïa el conjunt de la rotonda central i els quatre fanals que la il·luminaven.
El monument que hi ha al seu centre, inicialment dedicat a Pi i Margall, va ser projectat per Adolf Florensa i Josep Vilaseca i estava coronat per una escultura de Josep Viladomat, una figura femenina nua, amb el braç alçat, sostenint un ram de llorer, que representava la República. Va ser inaugurat l'any 1936, dos anys després de la seva construcció. El 1939, després de la victòria franquista, l'Ajuntament va retirar l'escultura de dalt de l'obelisc i en va encarregar una altra a Frederic Marès, per ser col·locada a la base. L'àliga imperial amb què es va coronar l'obra va ser retirada pocs anys després mentre que l'escultura de Marès s'hi va mantenir fins a 2011. El monument va restar com un obelisc nu, denominat popularment "el llapis". Pocs dies després de l'intent de cop d'estat de 1981, es va donar a la plaça el seu nom actual de Joan Carles I.
Francesc Olivé afegeix la següent informació:
L'explicació que es dona correntment al nom del Cinc d'Oros dient que es refereix als fanals que hi havia a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, és totalment errònia. Els fanals, obra de l'arquitecte Falqués, com els de la resta del passeig de Gràcia, no eren quatre ni cinc, sinó sis i ara són a l'avinguda Gaudí. Aquest nom popular és anterior a la construcció dels fanals i es referia a les cinc voreres circulars que hi havia a la cruïlla i servien per facilitar el pas dels vianants entre les voreres de la Diagonal i les del passeig de Gràcia. Hi havia quatre voreres circulars, una davant de cada cap d'avinguda i una de més gran al centre, on ara hi ha el monument. La denominació popular es referia inequívocament a la comparació amb els oros de la baralla de cartes.
Com a complement de la informació referent al Cinc d'Oros, vegeu el magnífic dibuix que Francesc Fontanals i Mateu (1906-1968) publicà el 31 de gener de 1934 a la revista satírica El Be Negre amb el pseudònim SOKA (també va publicar al Virolai amb el nom ACIT i, després de la guerra, feu dibuixos per a Destino amb el pseudònim JIP). En el dibuix es veuen, al voltant del monument a Pi i Margall, encara en construcció, els sis fanals que l'arquitecte Pere Falqués Urpí (1850-1916) havia fet l'any 1906 per il·luminar la cruïlla del Cinc d'Oros com a complement dels fanals de trencadís i ferro forjat que va fer al passeig de Gràcia, algun dels quals es veuen també al dibuix.
El monument que hi ha al seu centre, inicialment dedicat a Pi i Margall, va ser projectat per Adolf Florensa i Josep Vilaseca i estava coronat per una escultura de Josep Viladomat, una figura femenina nua, amb el braç alçat, sostenint un ram de llorer, que representava la República. Va ser inaugurat l'any 1936, dos anys després de la seva construcció. El 1939, després de la victòria franquista, l'Ajuntament va retirar l'escultura de dalt de l'obelisc i en va encarregar una altra a Frederic Marès, per ser col·locada a la base. L'àliga imperial amb què es va coronar l'obra va ser retirada pocs anys després mentre que l'escultura de Marès s'hi va mantenir fins a 2011. El monument va restar com un obelisc nu, denominat popularment "el llapis". Pocs dies després de l'intent de cop d'estat de 1981, es va donar a la plaça el seu nom actual de Joan Carles I.
Francesc Olivé afegeix la següent informació:
L'explicació que es dona correntment al nom del Cinc d'Oros dient que es refereix als fanals que hi havia a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, és totalment errònia. Els fanals, obra de l'arquitecte Falqués, com els de la resta del passeig de Gràcia, no eren quatre ni cinc, sinó sis i ara són a l'avinguda Gaudí. Aquest nom popular és anterior a la construcció dels fanals i es referia a les cinc voreres circulars que hi havia a la cruïlla i servien per facilitar el pas dels vianants entre les voreres de la Diagonal i les del passeig de Gràcia. Hi havia quatre voreres circulars, una davant de cada cap d'avinguda i una de més gran al centre, on ara hi ha el monument. La denominació popular es referia inequívocament a la comparació amb els oros de la baralla de cartes.
Com a complement de la informació referent al Cinc d'Oros, vegeu el magnífic dibuix que Francesc Fontanals i Mateu (1906-1968) publicà el 31 de gener de 1934 a la revista satírica El Be Negre amb el pseudònim SOKA (també va publicar al Virolai amb el nom ACIT i, després de la guerra, feu dibuixos per a Destino amb el pseudònim JIP). En el dibuix es veuen, al voltant del monument a Pi i Margall, encara en construcció, els sis fanals que l'arquitecte Pere Falqués Urpí (1850-1916) havia fet l'any 1906 per il·luminar la cruïlla del Cinc d'Oros com a complement dels fanals de trencadís i ferro forjat que va fer al passeig de Gràcia, algun dels quals es veuen també al dibuix.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí