Tipus | Edifici públic |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Neoclassicisme |
---|
Autor | Josep Vilaseca Casanovas |
Situació |
Bailèn, 70-72 |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
Edifici que contenia l'obrador dels germans joiers Masriera, construït l'any 1884, obert a pintors i escultors, que posteriorment va ser utilitzat com a teatre i després com a residència d'una congregació religiosa femenina. Estava concebut com un edifici aïllat, envoltat de jardí, però el creixement urbà el va acabar absorbint i ara passa gairebé desapercebut encaixat entre els habitatges. La façana, inspirada en el temple barceloní d'August, està plantejada com un temple clàssic, amb sis columnes corínties estriades que sostenen un entaulament amb frontó triangular. Als extrems hi ha les figures de dos grius, animals mitològics meitat àligues i meitat lleons. El disseny de l'edifici està clarament inspirat en la Maison Carrée de Nimes.
La següent generació -Lluís Masriera Rosés- va seguir amb l'afició dramàtica i va ampliar l'espai, amb el gran teatre Studium abaix i un altre petit al pis de dalt. Fundà una companyia d'aficionats i fou, també, figurinista, escenògraf, director, actor...
L'any 2020 l'edifici va ser adquirit per l'Ajuntament de Barcelona.