Mausoleu de Jaume I
(Tarragona | Part Alta Sud - Tarragonès)

El panteó del rei Jaume I, al monestir de Poblet, havia estat profanat després de la desamortització, l'any 1835. El capellà Antoni Serret va poder salvar el cos del rei que, posteriorment, es va traslladar a la catedral de Tarragona. L'any 1906, la Comissió de Monuments de Tarragona va encarregar un mausoleu a Lluís Domènech i Montaner per dipositar-hi les despulles del rei. Per diferents motius, el projecte es va anar retardant i Lluís Domènech va morir el 1923. Va continuar l'obra el seu fill Pere Domènech, que l'enllestí l'any 1924. Tanmateix, les restes del rei van tornar a Poblet l'any 1952. El mausoleu va ser dipositat en un magatzem fins a la seva restauració, l'any 1987. El 1992 es va instal·lar al seu emplaçament actual, en un dels patis de l'Ajuntament.

És una obra de gran originalitat. El fèretre té forma de nau, amb un àngel a la popa i una dama que porta la corona, com a mascaró de proa. Reposa damunt d'una peanya que simula les ones del mar i el cobreix un dosser coronat amb pinacles. Està decorat amb mosaics amb els escuts dels diversos territoris de la corona, entre altres símbols, medallons i inscripcions al·legòriques.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA. Informació cedida pel Consell del Modernisme de la Ciutat de Tarragona:

L’agost del 1906 la Comissió de Monuments de Tarragona encomanà a Lluís Domènech un projecte per instal·lar les despulles reials. L’arquitecte Domènech, que va comptar amb la col·laboració de l’escultor Narcís Bosch i el mosaista Lluís Bru, morí el 1923 i el seu fill Pere Domènech Roura es feu càrrec de l’obra, que s’instal·la en el creuer de la Catedral, davant l’altar del Sant Crist, però les peces que formarien el mausoleu no van arribar a Tarragona fins a l’any 1924.

Lluís Domènech va usar la simbologia d'una nau, esculpida en pedra, summament bella i luxosa, de pòrfir i guarnida amb mosaics. La tomba està guiada per dues escultures: a popa, un àngel i a proa, una figura femenina. Per damunt del fèretre hi ha un espectacular dosser suportat per vuit columnes cilíndriques rematades per pinacles; la seva base és fràgil, reposen damunt de les onades granatoses. Hi ha un esplèndid repertori escultòric i l’ús de mosaics amb els escuts, les llegendes i els blasons del conqueridor.

L’Ajuntament, anys 1986-87, encarrega la restauració els tarragonins Eustaqui Vallés i Helena Calaf. Definitivament, l’arquitecte Lluís Bañeras i l’escultor Bruno Gallart l’any 1992 proposen col·locar el mausoleu al pati de l’Ajuntament.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí