Col·legi de les Teresianes
(Tarragona | Rambles - Eixample - Tarragonès)

L'edifici es va iniciar l'any 1922 segons projecte de Bernardí Martorell, deixeble de Gaudí. És una obra de gran presència mercès a la seva volumetria i als materials utilitzats, bàsicament maó vist i rajola ceràmica. La composició és simètrica, amb un cos central més baix lleugerament avançat descrivint un pòrtic i dos cossos cantoners, també sobresortits, a tall de torres. Les obertures, ritmades, estan ornades amb motllures geomètriques. De l'interior cal destacar el vestíbul, d'influència gaudiniana, i la capella.

La construcció del conjunt es va veure interrompuda per la guerra que, a més, n'ocasionà diversos desperfectes. La restauració va ser duta a terme per Josep M. Pujol de Barberà i va ser enllestida pel seu fill, Antoni Pujol Sevil, l'any 1949.

DESCRIPCIÓ TÈCNICA. Informació cedida pel Consell del Modernisme de la Ciutat de Tarragona:

Edifici aïllat que té un semisoterrani, planta baixa i tres plantes d’alçada, retirat de l’alineació en les seves quatre façanes. La façana principal consta de tres cossos ben definits i lligats, hi ha una marcada simetria amb un cos central que té un pòrtic lleugerament desplaçat que inclou la planta baixa amb tres arcs parabòlics i el primer pis, així com dos cossos laterals, cantoners, que actuen gairebé com a torres que estan rematades amb careners de rajola verda i acaben amb una mena d’hídria, que també es troba a la teulada. El vestíbul té unes columnes amb un clar estil gaudinià i després hi ha la capella, que té una nau de 25 x 8,5 metres i un creuer de 14 metres. Destaca la maçoneria aplantillada dels paraments amb recursos formals inspirats en el mudèjar, però amb un tractament molt modern i el conjunt és senzill de comprensió estructural a causa de l'espontaneïtat de l’obra vista. L'edifici és com un llibre obert i tenim un ventall de textures que llinda la imaginació més sorprenent en: els pilars, les parets de càrrega, les llindes, els muntants, els rebaixos de portes o de finestres, els sòcols, els arcs de descàrrega, els ràfecs i els arcs parabòlics i ovoidals, entre altres elements.

La construcció es va frenar durant la II República i va ser afectada pels bombardejos de la Guerra Civil, amb el resultat que el col·legi actual no es correspon amb el projecte de Martorell. La restauració va anar a càrrec de Josep M. Pujol de Barberà (1939) i del seu fill Antoni Pujol Sevil (1949) .

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí