Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIX |
---|
Estil | Barroc |
---|
Autor | Manuel Baldrich (reforma) |
Situació |
Carrer de l'Església |
Protecció | Bé cultural d'interès local (BCIL) |
La primera església dedicada a sant Mateu, dins el terme de Vallirana, està documentada al segle XIII i fa referència a una capella sufragània de Santa Maria de Cervelló, situada prop de la masia de Can Julià.
Amb el creixement del nucli urbà, a banda i banda de la carretera, cap a la fi del segle XVIII, es va fer necessària la construcció d'una església i així ho sol·licità el rector de Cervelló l'any 1801. El nou edifici es va iniciar l'any següent i va ser inaugurat el 1804, encara depenent de Cervelló. Va ser parròquia independent a partir de 1867. Poc abans, el 1858, s'havia ampliat amb la capella del Santíssim. Com tantes altres esglésies, va patir saqueig i destrucció del mobiliari litúrgic, l'any 1936. Acabada la guerra, es va rehabilitar, sota la direcció de l'arquitecte Manuel Baldrich. En aquesta reforma, de l'any 1952, es va haver de derruir el campanar antic, que estava adossat a la façana nord, perquè feia massa pressió sobre els arcs laterals. El nou campanar es va beneir l'any 1955. El 1948, Santiago Tarragó Lafau va fer-hi un mural, desaparegut.
És un edifici que segueix la tradició del barroc popular tardà. Consta d'una nau, de planta rectangular, coberta amb volta de canó, amb capelles laterals intercomunicades. La façana té un coronament curvilini, un ull de bou central i un portal molt simple, de línies clàssiques. El campanar adossat, de planta quadrada, s'obre al carrer a través d'un portal amb major riquesa ornamental, presidit per una fornícula on hi ha una imatge de sant Sebastià. Els esgrafiats que actualment decoren la façana, obra de l'any 1971, aconsegueixen pal·liar l'austeritat original del conjunt. Hi podem veure representats sant Mateu i sant Josep Oriol.
La imatge actual de sant Mateu, que presideix el presbiteri, és obra de Joan Matamala Flotats, de l'any 1941. Al mur lateral, visible des del carrer, es conserva un rellotge de sol, datat el 1806, on hi llegim Jo sense sol i tu sense fe no valem re.