Castell de Clariana
(Argençola - Anoia)


Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2024)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2024)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Francesc Vidal-Barraquer, 2024)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)

Argençola - Castell de Clariana

Argençola - Castell de Clariana (Foto: Albert Esteves, 2009)



TipusCastell
PeríodeSegle X a XII
Situació Clariana
ProteccióBé cultural d'interès nacional (BCIN)
Documentat des de l'any 989, al segle XI consta com una de les possessions del monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir del segle següent apareix el cognom dels Clariana com a castlans del castell, encara sota el domini del monestir.
Es troba en estat ruïnós. Es manté en peu la torre mestra, només enderrocada en part, i alguns murs annexos. La torre és de planta circular i constava de tres pisos separats per voltes de pedra. Està feta amb carreus de mida mitjana, irregular, ben escairats i disposats en filades horitzontals ben alineades. Es poden veure encara uns pocs carreus de la porta d'accés. Està datat a la segona meitat del segle XI.

Mapa general
No està autoritzada la reproducció d’imatges o continguts sense el consentiment exprés de la Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català