Capella de Sant Antoni, de Cal Codina
(Els Prats de Rei - Anoia)
Prats de Rei - Capella de Sant Antoni, de Cal Codina (Foto: Albert Esteves, 2009)
| Tipus | Edifici religiós |
|---|---|
| Període | Segle XVIII |
| Estil | Barroc |
| Situació | Al costat de Cal Codina de la Quadra |
| Cal interven- ció urgent | Necessita intervenció urgent |
Comunicada amb la masia de Cal Codina per mitjà d'un pont, conserva les quatre parets però la volta es troba completament esfondrada. Va ser construïda l'any 1743 i té unes considerables dimensions, la qual cosa testimonia la gran puixança del mas durant el segle XVIII. L'edifici té planta rectangular i una capella lateral a cada banda. Ara en un dels costats s'hi ha adossat un magatzem modern que desfigura completament el conjunt.
Ramon Llorens ens fa arribar la següent informació:
Dins de la capella, davant de l’altar, una llosa de pedra es va trencar i va posar al descobert unes escales que baixaven a un petita cripta. això deu fer uns 20 i pocs anys. Llavors la volta encara no s’havia ensorrat. Recordo una ossera i un munt de nínxols (no menys de 12) alguns, la tapa s’havia desfet i deixava a la vista els ossos ven col•locats formant la silueta estirada dels cossos humans.
Fa uns 10 anys hi vaig tornar per veure si encara hi era. La volta ja estava ensorrada i dins la capella estava ple d’ovelles amb els seu corresponent gruix d’excrements! no vaig poder ni intuir on es trobava l’entrada de la cripta ni l’estat que es trobava. La imatge de la cripta, la foscor, el silenci, veure el pas del temps a les parets, que anava sol i era jove em van produir unes sensacions que recordaré sempre.
Ramon Llorens ens fa arribar la següent informació:
Dins de la capella, davant de l’altar, una llosa de pedra es va trencar i va posar al descobert unes escales que baixaven a un petita cripta. això deu fer uns 20 i pocs anys. Llavors la volta encara no s’havia ensorrat. Recordo una ossera i un munt de nínxols (no menys de 12) alguns, la tapa s’havia desfet i deixava a la vista els ossos ven col•locats formant la silueta estirada dels cossos humans.
Fa uns 10 anys hi vaig tornar per veure si encara hi era. La volta ja estava ensorrada i dins la capella estava ple d’ovelles amb els seu corresponent gruix d’excrements! no vaig poder ni intuir on es trobava l’entrada de la cripta ni l’estat que es trobava. La imatge de la cripta, la foscor, el silenci, veure el pas del temps a les parets, que anava sol i era jove em van produir unes sensacions que recordaré sempre.
- Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí