Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XVI-XVII |
Situació |
L'Astor |
Està situada fora del nucli antic, a l'altra banda de la carretera. El document més antic on surt esmentada és de l'any 1157, com a sufragània de Santa Maria de Segur i, com ella, vinculada a Santa Maria de l'Estany. Tot i el seu origen romànic, l'edifici actual és fruit d'una reforma del 1520. Consta d'una sola nau sense absis destacat. La façana principal s'eleva per sobre de la coberta de la nau i té, a un costat, un campanar d'espadanya de dos ulls. La porta, segurament reaprofitada, és de mig punt, adovellada, decorada amb un guardapols exterior, dues impostes i una motllura acanalada a l'intradós. A la dovella central hi ha un escut heràldic molt desgastat. Al Museu Episcopal de Vic es conserven dues talles (que sembla que representen als sants Cosme i Damià) del segle XIII-XIV, procedents d'aquesta església.