Tipus | Edifici religiós |
Període | Segle XIX |
Situació |
Glorieta |
Està situada extramurs, a la sortida del poble, al camí vell de Forès, dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. És un edifici de l'any 1814 que substitueix una antiga capella romànica de la qual és possible que n'aprofités alguns carreus. Té porta d'arc escarser guarnida amb l'anagrama de Maria i un òcul central. Coronen la façana dues espadanyes de maó vist.
D'aquesta església procedeix una creu processional gòtica, feta d'argent i esmalts, dipositada l'any 1974 al Museu Diocesà de Tarragona.
Josep Roca Farré ens afegeix la següent informació:
Actualment, al Museu Episcopal de Vic es conserven retaules i obres de Ramon de Mur i del Mestre de Glorieta (gòtic català), procedents segurament de l'antiga església parroquial de Glorieta, esmentada ja a finals del segle XII. De l'antiga església (romànica), ja fa uns anys vam descobrir i netejar les primeres filades de l'absis i de la paret meridional, al costat de l'antic camí de Forés. Amb les pedres d'aquesta, diuen que es va bastir la façana de l'actual església (1814). Entre d'altres obres cal fer esment del Retaule de Glorieta (sant Joan Evangelista, santa Llúcia i santa Bàrbara, de Ramon de Mur; retaule de la Verge de Glorieta i donant, del mestre de Glorieta, deixeble de Ramon de Mur).
LA CREU DE GLORIETA
La Creu de Glorieta devia ser feta a finals del segle XIV o principis del XV. Per la marca de l'orfebre sembla que es pot atribuir a l'escola de Montblanc i al seu mestre Bernat Liuba. L'any 1913 va ser exhibida a l'exposició de Creus al palau de Belles Arts de Barcelona. Es guarda actualment al Museu Diocesà de Tarragona i va ser restaurada pels experts del museu l'any 1986. Un fet remarcable es va produir durant l'època de la Guerra Civil, quan la creu de Glorieta va estar en perill de destrucció, perquè l'any 1936, uns milicians van arribar a Glorieta amb el propòsit de cremar i destruir tot el que hi hagués a l'església i robar tot allò de valor. Però la creu va ser salvada de la destrucció per les senyores Josepa Farran (de Cal Maleno) i Concepció Tarragó (de Cal Batlle), car van tenir l'encert d'amagar-la uns dies abans. Aquestes dues veïnes l'embolicaren amb palla i sacs perquè no es fes malbé i la colgaren en un lloc secret (l'estable de l'hort del Genet). Tres anys després, acabada la Guerra,
van desenterrar-la per oferir-la de nou a la parròquia i al poble. Només molts anys després (el 24 de gener de 1973) i quan només restava una sola casa habitada, va ser quan es va dipositar al Museu Diocesà, conservant el poble i la parròquia el dret de propietat. Van signar l'avta de dipòsit l'arquebisbe de Tarragona, Mn Josep Pont i Gol, el reverend Miquel Barberà (que actuà de notari), l'alcalde de Passanant, Ramon Capdevila, el rector de Glorieta, Mn Francesc Benet, i els veïns de Glorieta Josep Mª Amenós, Ramon Carchan i Teresa Briansó. El 15 d'agost de 1973, Monsenyor Pont i Gol va agraïr amb una placa commemorativa a les dues darreres famílies que guardaren la creu durant els anys 70 (Neus Cardona i Mercè Roca, i també a les dues senyores que la van salvar durant la Guerra Civil. L'any 1992 va estar exposada a la catedral de Tarragona, a l'exposició "Pallium", a l'acta hi consta, entre d'altres punts, que cada any, el dia 15 d'agost, dia de la festa major, la creu es portarà a Glorieta.
El mes de maig de 2011 van ser robades les dues campanes de l'església, recuperades al mes de juliol en molt mal estat.