Tipus | Muralles i torres fortificades |
Període | Segle X a XII |
Situació |
Plaça de la Torre del Palau |
Protecció | Bé cultural d'interès nacional (BCIN) |
El castell-palau de Terrassa, documentat des del segle IX, ha deixat com a únic vestigi la seva torre mestra. Sembla que té un origen romà però no és esmentat fins l'any 801. Va tenir gran importància durant el domini carolingi dels comtats catalans. La primitiva torre romana es va convertir en la torre mestra d'un palau medieval, el qual estava en possessió de Ramon Folc de Cardona, en nom del comte de Barcelona, a començament del segle XII. L'any 1190, els Cardona encomanen el castell a Guillem de Claramunt. Va passar després a mans dels Montcada i, a partir del segle XIV, va anar canviant de castlans, sempre sota el domini reial, fins que caigué a mans de la família Munyanyans, els quals el posseïren durant els segles XV i XVI. Van ser ells els que van transformar-lo en un palau gòtic-renaixentista que va substituir fins al seu enderrocament, l'any 1891.
La torre té planta circular i va ser construïda amb pedres de riu i carreus de pedra. Té 26,70 m d'alçada i un diàmetre de 7,5 m a la base. Compta amb un finestral gòtic, amb caparrons, del segle XVI. El coronament emmerletat és fruit d'una intervenció de les acaballes del segle XIX, obra de Lluís Muncunill.
Al la seu del Museu de Terrassa situada al castell de Vallparadís es conserva un finestral gòtic amb l'escut dels Muntanyans i part del claustre interior, del segle XV-XVI.