Can Buxeres
(L'Hospitalet de Llobregat | Barris del Nord-Oest - Barcelonès)

El parc municipal de Can Buxeres compta amb diversos elements arquitectònics de gran interès. El més remarcable és l'antiga Casa Alta, masia del segle XVIII propietat de la família Alemany. El 1877 va ser adquirida per Lluís Buxeres, el qual va decidir reconvertir-la en palauet a començament entre 1901 i 1904. La reforma va ser dirigida per l'arquitecte Antoni Serrallach, que en va modificar l'interior i va afegir galeries laterals i terrasses a la façana posterior de la casa. Entre 1906 i 1911 les reformes van ser continuades -tot i que algunes fonts en discrepen- per Manuel Joaquim Raspall, que li va acabar de donar el seu caràcter de palauet senyorial i també va dissenyar els jardins exteriors, amb un templet circular cobert amb cúpula de ceràmica vidriada.

L'edifici, d'aire neoclàssic, consta de tres plantes i s'estructura al voltant d'un pati central. La planta noble ofereix, a la façana principal, una balconada semicircular que descansa sobre dos parells de columnes d'ordre jònic i dues pilastres dòriques, constituint una mena de porxo rematat per una balustrada. Prop de l'entrada hi ha una torre de molí, de planta quadrada, feta de maó vist en estil neomudèjar.

Roger Bastida afegeix la següent informació:

Lluís Buxeres començà la transformació de la finca, tot ampliant la casa i modificant-ne el camí principal d’accés. L’aspecte actual el va adoptar el segle XX. Lluís Buxeres comptà amb el treball de l’arquitecte Antoni Serrallach Fernández-Periñan. De Serrallach no coneixem la data de naixement, encara que sabem que es titulà a Barcelona el 1887 i que morí el 1924. Serrallach realitzà un parell de cases per a un dels fills de Lluís Buxeres (dues cases documentades amb nom de Casa Joan Buxeres i Bultó, al Carrer Hospital 119 i 127) i la “Cristalleria Emili i J. Buxeres” (empresa que posteriorment s’anomenaria “Cristalleria Catalana SA”) de la ronda de Sant Antoni.

Les reformes projectades per Serrallach (l’obra més important del qual és la Casa de la Font Rodona de Vilafranca del Penedès, seu actual del Consell Comarcal de l’Alt Penedès) van modificar l’interior de l’edifici (1901), i en va dissenyar un de nou per als masovers: la masoveria nova (1904). Serrallach va afegir unes galeries laterals i les terrasses de la façana posterior a la casa, els elements més vistosos de la transformació. En les cantonades posteriors de l’edifici, pòrtic i galeria giren formant dues torres, una hexagonal i l’altra quadrangular, rematades per cobertes de pavelló, que li donen un aire centreeuropeu.

Els treballadors que participaren en les obres eren tots de l’Hospitalet, essent el contractista l’hospitalenc Joan Batlle i Solanes. La persona encarregada del treball de fusteria fou en Josep Ferrer, també del poble. Pel testimoni de Gonçal Batlle, treballador de l’obra i fill del contractista, podem saber que primer es van fer les reformes interiors de l’antiga casa i posteriorment es van construir les galeries laterals i les torres de la façana posterior; és en aquesta època que, fins i tot, es va fer una pista de tenis.

L’any 1906 van continuar les transformacions, en aquesta ocasió obra de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, que havia acabat la carrera el 1904. Segons sembla, Raspall va dissenyar els jardins exteriors. Aquestes actuacions urbanístiques van comportar el pas definitiu de casa pairal a torre o palauet senyorial. Jesús Oliver-Bonjoch, però, discrepa de totes les altres fonts consultades i creu que Raspall no participà en cap intervenció a Can Buxeres (encara que aquesta atribució s’ha donat per bona fins i tot en les fitxes IPCE de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i Balears, i en el catàleg de l’exposició sobre l’obra d’aquest arquitecte celebrada l’any 1997 sota el patrocini de la Fundació “La Caixa”). A Can Buxeres, una de les poques obres que va fer fora del Vallès, va dissenyar els jardins i la portalada de forja de la casa principal. Les reformes iniciades el 1906 es conclogueren el 1911, com anuncia la placa d’una de les reixes d’entrada.

Sembla ser, tot i que a la fitxa del PEPPA no hi apareix, que durant la dècada del 1920 es realitzaren unes intervencions a càrrec de Josep Plantada i Artigas. Plantada era arquitecte municipal de Barcelona, la qual cosa podria explicar que no demanés el permís oficialment. Els Buxeres confiaren en aquest arquitecte per haver estat l’artífex de l’excel·lent remodelació neoclàssica del Cercle del Liceu. Plantada, fill de mestre d’obres, era membre de la junta del Cercle del Liceu, amb títol des del 1902. Del 1917 al 1924 va treballar al menjador del Cercle i va fer els relleus arquitectònics de guix de les parets; també va fer la decoració del bar i les sales de joc. No és forassenyat, doncs, afirmar-nos en la idea d’aquesta intervenció durant els anys vint, ja que Francesc d’Assís Buxeres (fill i hereu de Lluís Buxeres) pertanyia a l'esmentat club i, a més, n’era el propietari de la seu. Hem esbrinat que un dels membres actuals del Cercle del Liceu (que també n’és vocal), Luis López de Lamadrid Satrústegui, segueix emparentat amb la família Buxeres, tot i que per via indirecta. Fruit de la intervenció de Plantada és el menjador neorenaixentista del Palauet, situat a la banda esquerra del vestíbul. També modificà el porxo de la porta, construint l’actual, constituït per un entaulament clàssic suportat per dos parells de columnes jòniques.

Cronologia de les intervencions (1770-1998)

Anterior a 1770: Casa pairal, Ca n’Alemany.
1850-56 (?): Muralla de tancament.
1875: Torre neomudèjar.
1901-06: Reforma interior, galeries laterals, terrasses posteriors (Antoni Serrallach).
1901-06 (?): Templet o festejador (Serrallach?).
1904: Casa dels Masovers (Antoni Serrallach).
1906-11: Disseny del jardí exterior (Manuel Joaquim Raspall i Mayol).
1906: Inclusió de la pista de tenis (Manuel Joaquim Raspall i Mayol).
1920 (?): Intervenció al menjador, als interiors (?) i al pòrtic d’entrada (Josep Plantada).
1970 (?): Sense documentació. Adequació del conjunt com a parc públic (?).
1980 (?): Sense documentació. Primera Fase de la Remodelació del Parc (?).
1983-85: Segona Fase de la Remodelació – Enllumenat públic i remodelació del parc (Criteris de disseny: extensió del llenguatge neoclàssic. Construcció d’un teatre per a manifestacions populars a l’aire lliure. Subdivisió en àrees de jocs infantils).
1985: Informe en relació amb l’avantprojecte d’auditori i sala d’actes (no dut a terme).
1985: Projecte per a restauració i rehabilitació del Palauet per a escola de música (no dut a terme).
1990-91: Reforma del Palauet (Interiors planta baixa. Porxos planta baixa. Interiors planta primer pis. Porxos planta primer pis).
1992: Reforma de la Casa dels Masovers.
1996: Remodelació de la instal·lació de megafonia a la sala noble i als passadissos.
1997: Instal·lació d’equip de so.
1997-98: Remodelació Palauet i accés principal; Sistema antiincendis i detectors de fum.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí