Fàbrica Tecla Sala (Centre Cultural)
(L'Hospitalet de Llobregat | Sant Josep - Barcelonès)

Antiga fàbrica tèxtil reconvertida per l'Ajuntament en un important centre cultural, fet que ha permès conservar i reaprofitar els diversos edificis del conjunt fabril. L'edifici més antic és dels voltants de 1840 i havia estat originàriament un molí paperer, reaprofitat posteriorment per la fàbrica tèxtil d'Andreu Basté. Al costat hi ha la impressionant nau principal de maó vist, de tipus "manchesterià", construïda a partir de l'any 1892, que va passar a mans de Tecla Sala l'any 1913. Adquirida per l'Ajuntament l'any 1986, va ser rehabilitada per Helio Piñón i Albert Viaplana entre el 1997 i el 2002. S'hi va instal·lar la Biblioteca Central de l'Hospitalet i un centre cultural i artístic. A la part posterior del gran conjunt, podem trobar-hi la Fundació Arranz-Bravo, en una petita nau restaurada per Jordi Garcés.

L'edifici principal, de grans dimensions, té planta rectangular i està tot ell acabat en maó vist, amb un seguit de finestrals d'arc rebaixat que permetien una excel·lent il·luminació. Consta de planta baixa, planta pis i golfes, i està cobert amb teulada a dues aigües, sobre encavallades de ferro. El llarg cos longitudinal està travessat per dos volums transversals, un cobert amb terrat i l'altre amb teulada a dos vessants. L'interior de les naus té una estructura de columnes de fosa que fan de suport a la volta catalana, amb tirants de ferro. Al costat de la sala on hi havia la màquina de vapor, es conserva la xemeneia.

Tecla Sala i Miralpeix (Roda de Ter, 1886 - 1973), òrfena de pare i mare des dels cinc anys, va ser criada pels seus oncles, Pau Sala i Francesca Miralpeix, propietaris d'una empresa tèxtil a Roda de Ter. A la mort dels seus oncles, l'empresa va passar a les mans de Tecla Sala, casada amb el seu cosí germà, Joan Riera Sala, que s'ocupava de la direcció. L'any 1913 va adquirir la fàbrica tèxtil que Andreu Basté tenia a l'Hospitalet i va ubicar-hi la seva filatura de cotó, aprofitant el salt d'aigua del Canal de la Infanta. A la mort del seu marit, l'any 1926, va ser ella mateixa que es va ocupar de la direcció de la firma, on sempre va fer palesa una gran preocupació social. Els obrers que hi treballaven -la major part dones- gaudien d'infermeria, economat, escola per als fills i biblioteca. Quan l'empresa va ser col·lectivitzada, l'any 1936, es va haver d'exiliar a França, d'on va tornar acabada la Guerra, un cop recuperada la propietat de l'empresa. Aquesta es va mantenir activa fins a la crisi del sector tèxtil, poc després de la mort de Tecla Sala, l'any 1973.

• Si teniu imatges o més informació i ens ho voleu fer arribar, adjunteu-ho en un e-mail aquí